Malgrat els esforços dels diferents estaments de la comunitat educativa (professorat, alumnat i famílies) hagués estat il·lusori pensar que el rendiment acadèmic no es ressentiria de les limitacions que ha comportat la pandèmia; així doncs, no és d’estranyar que els resultats de les proves competencials del final de l’ESO hagin experimentat una davallada considerable. Tanmateix, penso que no seria just atribuir tota la responsabilitat de la situació a la pandèmia i que cal ser honestos a l’hora de fer valoracions.

Mentre les lleis d’educació estiguin subjectes a les vel·leïtats dels polítics, serà molt difícil aconseguir  i mantenir un bon nivell acadèmic. Els plans d’estudis s’han de consensuar en base a criteris pedagògics i és imprescindible que els currículums i els programes a aplicar responguin a les necessitats d’una societat amb aspiracions de modernitat i voluntat de progrés.

D’altra banda no és cap novetat, i ve de lluny, la dèria vers l’igualitarisme de l’alumnat pel que fa al nivell acadèmic, la qual cosa està molt bé des del punt de vista conceptual… El problema rau en què per tal de fer quadrar les estadístiques, la pretesa igualació s’orienta a la baixa. Error greu, perquè aspirar a l’excel·lència no és discriminatori, és un objectiu legítim que motiva i evita el conformisme, en conseqüència, la mediocritat. En el fons es tracta de clarificar quin tipus de ciutadania es vol i com aconseguir-ho.

Incrementar el nivell d’exigència en totes i cadascuna de les etapes educatives i  recuperar valors com l’esforç, el sacrifici i la responsabilitat, contribuirien de forma eficaç a construir una ciutadania més formada i amb criteri propi.

9/8/2022

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “¿De qui és responsabilitat la davallada en els resultats de les proves competencials de l’ESO?” el 12/8/2022, a REGIÓ 7 el 13/8/2022 i al periòdic mensual 08640 (setembre)

Les temperatures que estem suportant des del mes de maig avalen que el canvi climàtic no és una entelèquia, és un fet científicament demostrat que desmunta les proclames dels defensors d’interessos econòmics que res tenen a veure amb els valors ecològics.

És per això que se m’ha acudit fer una crida a invertir en defensa. No en defensa militar però, ans al contrari, invertir en defensa de la mare naturalesa amb tot el que això significa.

Així doncs i vers aquest objectiu, cal promulgar i aplicar polítiques realistes i coherents que fomentin el manteniment i la conservació del medi natural, posant en valor i consideració el bon criteri i les opinions de les persones que habiten i coneixen de primera mà les problemàtiques que generen els entorns rurals.

Tanmateix, aquesta filosofia ha de dotar-se dels mitjans imprescindibles per a potencials intervencions: humans i materials. Més bombers i el reconeixement professional que es mereixen, més i millors vehicles, més helicòpters i hidroavions i, naturalment, incorporació dels mitjans tecnològics més avançats.

Us imagineu què es podria fer només amb part del pressupost destinat a la defensa militar?

“La naturalesa no és un lloc per a visitar, és la nostra llar” (John Muir, 1838-1914)

31/7/2022

Publicada a EL PERIÓDICO el 2/8/2022 i a EL PUNT AVUI el 7/8/2022

No comparteixo en absolut el tòpic de què els “temps passats foren millors” però tinc dubtes, més que raonables, sobre el futur que s’albira. És obvi que, malgrat la retòrica que emana dels partits polítics -a dreta i esquerra- les suposades ideologies estan supeditades als interessos econòmics dels poders que romanen a l’ombra; tant és així que el materialisme especulatiu salvatge imperant determina les lleis i les  accions de govern que se’n deriven.

Des d’una òptica realista s’ha d’admetre que a nivell mundial hi ha una manca de lideratges evident, motiu pel qual, ens hauria de preocupar el fet d’estar envoltats de personatges mediocres, la categoria dels quals així com l’autoritat moral que exhibeixen, són del tot qüestionables.

Ignoro si el cicle serà llarg o no, en qualsevol cas convido a reflexionar a partir de set frases que il·lustren a la perfecció el concepte de lideratge autèntic: 1) “Els ànecs salvatges segueixen el líder de la seva niada per la forma del seu vol i no per la força del seu claqueig” (Proverbi xinès). 2) “Per a ser un líder no necessites un títol. Lideres amb l’exemple” (Jamie Woodburn, 1856-1943). 3) “Res posa a prova l’habilitat d’un home per a liderar a altres com la seva actuació diària per a liderar-se a si mateix”  (Thomas J. Watson, 1874-1956). 4) “La qualitat suprema del lideratge és la integritat” (Dwight Eisenhower, 1890-1969). 5) “La primera responsabilitat d’un líder és definir la realitat. L´última és donar les gràcies. Entremig, el líder és un servent” (Max De Pree, 1924-2017). 6) “Un bon líder no és un buscador de consensos, sinó un moderador de consensos” (Martin Luther King, 1929-1968). 7) “Un líder és aquell que coneix el camí, fa el camí i mostra el camí” (John C. Maxwell, 1947).

13/7/2022

Publicada a REGIÓ 7 el 16/7/2022 i EL PUNT AVUI el 20/7/2022

A no ser pel factor “morbo” no s’entén que per a participar en el 57è Trofeu Joan Gamper s’acudís a l’Associazione Sportiva Roma, equip que entrena el sempre polèmic José Mourinho. Tampoc s’entén el motiu pel qual l’equip italià va declinar participar-hi després de d’haver tancat l’acord… Però ja se sap, el món del futbol és mutant.

Després del fiasco i de buscar solucions en altres latituds, es podia haver posat en consideració la possibilitat de convidar l’equip de la “Ciutat immortal”, el Girona Futbol Club. Sens dubte que hagués estat tota una deferència i un reconeixement explícit al fet d’haver aconseguit el retorn a la primera divisió.

La realitat però, és que s’ha optat pel Club Universidad Nacional, club mexicà de solera contrastada i conegut popularment com a Pumas. Me’n guardaré prou de menystenir l’equip asteca, benvingut sigui, que tingui una bona estada i com diu el tòpic: que guanyi el millor.

En qualsevol cas i amb independència del partit que cada any es programa, penso que el Gamper és una festa l’essència de la qual rau en la presentació del nou projecte, de la plantilla i, d’altra banda, en l’exteriorització de les esperances i els anhels de la nova temporada. Des d’aquesta òptica, estic convençut que aquesta edició, amb un Barça-Girona, hagués constituït un cop d’efecte important com a país i alhora un reforç del criteri que comparteixo plenament: afavorir el consum de “productes de proximitat”.

7/7/2022

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Orgull gironí: un Barça-Girona al Gamper hagués estat un bon cop d’efecte” l’11/7/2022

El resultat electoral obtingut a Andalusia confirma, com era de suposar, la darrera patacada que ha rebut Ciudadanos, formació sorgida el 2006 amb l’objectiu de sembrar l’odi i la malvestat a Catalunya. Pel bé del país en general, malgrat els transvasaments a altres ecosistemes semblants o pitjors, tant de bo arribi el dia de la seva desaparició definitiva d’aquest gran muntatge teatral en què s’ha convertit el món de la política.

En qualsevol cas, no em puc estar de retre un “petit homenatge”, en clau de metàfora, a un col·lectiu que personifica tot allò que hauria de ser motiu de rebuig en qualsevol àmbit  de la societat. Amb aquesta intenció, i amb sentit de l’humor, m’he permès fer referència al Romance de Don Rodrigo.

Diu així: Las huestes de Ciudadanos desmayaban y huían cuando tras las elecciones sus adversarios vencían […] Solas van desventuradas que no llevan compañía […] La cara llevan hinchada del bochorno que sufrían […] El triste, de ver aquesto, gran mancilla en sí tenia: llorando de los sus ojos de esta manera decían: ayer villas y castillos, hoy ninguno poseían; ayer tenían criados, hoy ninguno les servía […] ¡Desdichada fue la hora desdichado fue aquel día […] pues lo habían de perder todo junto en un día! ¡Oh, Alberto! ¿Por qué no vienes y llevas estas nuestras almas de aquestos cuerpos mezquinos, pues se te agradecería?

24/6/2022

Publicada a EL PUNT AVUI l’1/7/2022

Arran de l’anomenada Operació Catalunya, Andorra s’ha considerat agredida per l’estat espanyol, però malgrat la diferència substancial entre ambdós països no s’ha acovardit, ans al contrari, ha respost imputant Mariano Rajoy Brey, Cristóbal Montoro Romero i Jorge Fernández Díaz de moment…, per un atac a la sobirania d’un estat independent, mitjançant coaccions i amenaces a una entitat financera andorrana.

Caldrà veure com evoluciona tot plegat, de moment però, tots els indicis apunten a què l’anomenada “policía patriótica” va cumplir amb escreix els plans estratègics fixats. La manera com van acabar Banca Privada d’Andorra i la seva filial a Espanya, Banco de Madrid, en són proves concloents.

Tanmateix, aquesta manera d’actuar no tindria explicació sense considerar una qüestió que ve de lluny i que no és altre que un tarannà característic i inconfusible. El text de Baltasar Gracián (1601-1658), escriptor castellà del Siglo de Oro en dóna fe malgrat la distància temporal:

“La soberbia, como primera en todo lo malo, cogió la delantera […] Topó con España, primera provincia de la Europa. Parecióle tan de su genio que se perpetuo en ella. Allí vive y allí reina con todas sus aliadas: la estimación propia, el desprecio ajeno, el querer mandarlo todo y servir a nadie, hacer el Don Diego i “vengo de los godos”, el lucir, el campear, el alabarse, el hablar mucho, alto y hueco, la gravedad, el fausto, el brío con todo género de presunción y todo esto desde el más noble al más plebeyo.”

14/6/2022

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Operació Catalunya: supèrbia i alguna cosa més” el 18/6/2022

Senyor Alberto Núñez Feijoó, estic convençut que per la seva formació acadèmica sap perfectament que l’apartheid fou un ignominiós sistema de segregació racial implantat a Sudàfrica a partir de 1948 mitjançant la promulgació de lleis que van provocar que la majoritària població negra es veiés desposseïda dels drets fonamentals inherents a qualsevol ésser humà.

Així doncs, el fet d’afirmar que a Catalunya existeix un apartheid pel que fa a la llengua castellana, no és per ignorància, és per mala fe o pitjor encara, per maldat. Vostè, com altres líders de partits que es vanten de ser constitucionalistes, és perfectament conscient de la rendibilitat que comporta  difamar Catalunya, perquè en aquest afer tot s’hi val; ho sap però, malgrat la seva posició de privilegi, no té el valor necessari per a contribuir a regenerar i dignificar la vida política, escandalosament mancada d’honestedat i dignitat.

La incontinència verbal que està demostrant des que ocupa la “pole position” del Partit Popular posa de manifest que la seva suposada moderació és inexistent i que, com tants i tantes del seu tarannà, són més del mateix a la dreta i a l’esquerra. Pretendre suplir la manca de substància argumental amb l’ús de determinades expressions o conceptes de manera frívola i esbiaixada no fa altra cosa que evidenciar un nivell impropi i inadmissible en qui aspira a governar un país.

7/6/2022

Publicada a EL PUNT AVUI el 8/6/2022 i a EL PERIÓDICO amb el títol “Senyor Alberto Núñez Feijóo, quan parla d’apartheid lingüístic demostra que la seva moderació és inexistent” el 12/6/2022

“Unidad de destino en lo universal”. De quan era petit, entre moltes altres  coses, recordo aquesta frase que apareixia a l’enciclopèdia Alvarez, compendi del saber que hom devia assimilar -és un dir- al llarg dels cursos que conformaven la Primària d’aquella època. Així es definia Espanya com a pàtria.

Com tants i tantes de la meva generació, què devia entendre jo -pobre de mi- d’aquella màxima que contenia i relacionava tres conceptes prou complexos de per si com són la unitat, el destí i l’universalisme? Ben segur que poca cosa… o millor dit, res, perquè el nivell de comprensió per qüestions d’edat no es corresponia en absolut amb aquella abstracció.

És evident que l’objectiu, no precisament educatiu, era l’adoctrinament en base a la memorització -que no comprensió- de consignes consubstancials al pensament únic instaurat pel règim i d’obligat acatament.

Han passat molts anys i els fets donen testimoni d’uns deliris de grandesa que en cap cas s’han superat i que nostàlgics caducs voldrien recuperar. Tanmateix, el veritable perill rau en els arribistes que, aprofitant-se d’un sistema democràtic pendent de consolidació malgrat el discurs oficial, no pretenen altra cosa que infiltrar-se en les institucions per simple benefici propi.

“En una democràcia, no se sap com serà el pròxim govern. Sota el feixisme no existeix cap pròxim govern.” (Michal Kalecki, 1899-1970)

28/5/2022

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Unidad de destino en lo universal i altres deliris de grandesa que no s’han superat” el 3/6/2022 i a REGIÓ 7 el 7/6/2022