“L’objectiu del teatre és posar un mirall davant dels espectadors per a poder-hi reflectir les virtuts i els defectes de cada època.”
William Shakespeare
“He volgut parlar del meu país i de les seves xacres. Si resulta que de passada ens podem adonar que són unes xacres del temps que ens ha tocat viura, més bé que millor. M’agradaria entendre les coses que s’esdevenen al meu voltant i una de les actituds que em sembla més nociva és la incòmoda positura de l’estruç.”
Maria Aurèlia Capmany
2022
Benvolgut públic, els integrants de Daina-Isard Teatre tenim el plaer de presentar Farsàndia, un muntatge que no és precisament una obra de teatre… És la materialització d’una idea sorgida arran de les múltiples i variades experiències compartides, amb persones molt diverses, al llarg d’una colla d’anys. Farsàndia és una manera d’entendre el teatre, de descobrir i de posar en pràctica la teoria, per tal de mostrar el seu potencial com a eina educativa.
L’objectiu que ens hem fixat és fer-vos arribar el nostre convenciment pel que fa a la seva capacitat pedagògica. Si ho aconseguim ens donarem per satisfets i seguirem treballant perquè el teatre tingui la consideració que es mereix, especialment, en l’àmbit de la docència.
2018
La bona acollida aconseguida l’any passat com a conseqüència de la proposta que vam presentar, amb motiu del Centenari dels Pastorets, ens ha portat a oferir una nova posada en escena de l’espectacle.
Conscients de la novetat que va suposar, i la bona acceptació per part del públic, hem plantejat una colla de canvis per tal de continuar amb la mateixa línia d’actuació: innovar.
A partir d’una concepció actual de la història, mantenint l’essència del text, aprofitem les seves possibilitats amb l’objectiu de crear noves situacions, potenciant els personatges tradicionals i introduint-ne de nous. Talment com en la passada edició, el repartiment és representatiu de totes les edats; es tracta d’un plantejament atrevit, imaginatiu i possibilista que promou la participació des d’una òptica transversal alhora que incideix en la creativitat.
Pel que fa a l’escenografia, una vegada més, hem optat pels elements mínims imprescindibles per tal de crear un espai ampli i suggerent. La il·luminació, la música, els efectes, el vestuari i el maquillatge fan la resta.
L’equip que ha fet possible l’edició d’enguany us desitja que gaudiu amb els Pastorets 2017-2018.
2017
Nadal de 2016, cent anys de Pastorets…Qui ho diria? Escola de teatre que ha propiciat els muntatges més diversos, amb propostes clàssiques en ocasions, modernes i agosarades en d’altres. Factoria d’intèrprets i tècnics. Laboratori teatral … Àgora de vivències.
Ens agradaria que els Pastorets 2016-2017 no fossin només la continuïtat d’una tradició, sinó un tast de l’evolució que ha experimentat el teatre i tot allò que l’envolta.
Des del passat, però com un viatge cap al futur, el nostre desig és que es compleixin cent anys més de Pastorets i que les noves generacions mantinguin aquest fet cultural que ens identifica com a país.
Era en desembre i en desembre serà!
2016
“La dictadura és un sistema de govern on el que no està prohibit és obligatori” Enrique Jardiel Poncela (1901 – 1952)
“Una dictadura és un règim en el qual la gent recita en lloc de pensar” Ignazio Silone (1900 – 1978)
Enrique Jardiel Poncela i Secondino Tranquilli (amb el pseudònim de Ignazio Silone), com tants d’altres, van patir les conseqüències d’una dictadura i per tant, es van veure sotmesos a procediments aberrants com, per exemple, la censura.
Manuel de Pedrolo va escriure Aquesta nit tanquem l’any 1973, en un moment de la història del nostre país en el qual es lluitava per recuperar les llibertats perdudes. A partir d’una revolta imaginària sorgida en un teatre imaginari d’una ciutat imaginària en un país imaginari que està sota el jou d’un règim dictatorial, Aquesta nit tanquem constitueix un al·legat contra la repressió. S’ha de dir però que, malgrat la ficció, molts dels personatges són perfectament identificables i, dissortadament, moltes de les situacions plenament vigents.
L’equip de direcció d’aquest projecte hem considerat oportú posar els personatges damunt d’un espai escènic gens habitual, amb una escenografia minimalista que no destorbi l’acció i hem procurat recrear un ambient evocador d’èpoques passades que ben segur resultarà familiar, especialment a tothom que va viure aquells temps.
2016
Conseqüents amb la idea de fer coses diferents, d’explorar noves possibilitats artístiques i de propiciar la participació de talents potencials, se’ns va acudir la idea de crear un espectacle que anomenem “Inconnexions”.
“Inconnexions” no és una obra de teatre. Es tracta d’un muntatge basat en la paraula, la música com a fil conductor, un xic de dansa i un ampli ventall d’imatges a partir dels recursos que ofereixen les noves tecnologies.
Els textos, en català i en castellà perquè entenem que la cultura no té idioma, no guarden cap mena de relació entre ells, van desfilant fins a conformar un variat mosaic, envoltats d’una atmosfera suggerent que crea un clima especial dins la sala.
Sobre el repartiment, dir que l’experiència es mescla amb la inexperiència a la recerca d’un equilibri entre edats diverses amb un objectiu que per nosaltres és irrenunciable: oferir la possibilitat de fer teatre.
Pretenem que el públic gaudeixi i valori el treball d’un col·lectiu que estima el teatre en qualsevol de les seves manifestacions i veu en ell una eina educativa d’un valor incalculable.
2014
Es diu que la democràcia la van “inventar” els grecs però que no era per a tots …
Es diu que la democràcia és el “menys dolent” de tots els sistemes polítics …
Es diu que avui dia no hi ha democràcia “plena” …
Es diu que cal “repensar” la democràcia …
Es diuen tantes coses de la democràcia …
Es fan i no es fan “tantes i tantes coses” en nom de la democràcia …
En un context democràtic, us imagineu un govern format exclusivament per dones? Seria més eficaç? Estaria al marge de “casos” com els que tots coneixem? Quin seria el “rol” dels homes? El futur … , quin seria el futur de la humanitat sota directrius exclusivament femenines?
A la Grècia antiga, Aristòfanes ja es va plantejar una colla de qüestions en aquest sentit i la història ens demostra que hi ha situacions, actituds i comportaments que són perennes. Malgrat el temps que ha passat és evident que hi ha coses que segueixen igual i que difícilment poden canviar.
“L’assemblea de les dones” és una comèdia totalment vigent, esperem que gaudiu de la trama i dels personatges. També que us faci reflexionar.
2012
Any 1995, vint-i-cinquè aniversari de la nostra Escola, representació de “La Baldirona” … Des de llavors han passat quinze anys de plena activitat teatral i ens hem consolidad com a grup.
Enguany celebrem el quarantè aniversari i ens ha semblat adient recuperar l’obra amb la qual ens vàrem constituir com a col·lectiu estable, obert i integrador.
Proposem una nova versió, un nou muntatge i un nou repartiment per tornar a donar vida a uns personatges que avui, aquells que els van interpretar ja fa una colla d’anys, recordaran amb una certa nostàlgia al mateix temps que, n’estem segurs, en gaudiran com a públic.
Daina – Isard Teatre us convida a entrar a la rectoria i …
Baldirona: – Bon dia Mingo …
2010