Després, però, de la nit, ha de brillar l’alba clara

En una escena de La Passió d’Olesa de Montserrat – Joan Povill i Adserà (1903-1985) – Joan el Baptista diu: Després, però, de la nit, ha de brillar l’alba clara. La frase és prou explícita. També premonitòria?

Malgrat la complicada situació sanitària actual, que sens dubte ha provocat una considerable abstenció, els números certifiquen que els resultats electorals són diàfans i que, per tant, no admeten cap mena de discussió. En qualsevol cas, ja té prou pena qui pretengui justificar la seva “patacada” amb el pretext de la Covid-19; és una manera més de fer el ridícul. Tanmateix, quina importància té si es conserva la bicoca?

Pel que fa a l’independentisme, cal posar en valor el fet què s’imposés en les dues darreres conteses electorals malgrat l’anomalia de les circumstàncies. I enguany, a la tercera, encara més al haver superat el llistó del 50%.

Precisament per haver aconseguit aquesta esperada fita, per sortir de la nit i poder fer brillar l’alba clara, ha arribat l’hora de què els partits estiguin al nivell que pertoca i s’imposi el seny per damunt de qualsevol altra consideració. Catalunya s’ho mereix!

15/2/2021

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Ha arribat l’hora de què els els partits independentistes estiguin al nivell que pertoca i s’imposi el seny” el 20/2/2021 i a EL PUNT AVUI amb el títol “Després, però, de la nit…” el 22/2/2021.

De les paraules als fets: púnica fides

En una carta titulada Feudalisme de cartró pedra que es va publicar el 3/10/2016, deia: Per dignitat, honestedat i coherència personal, farà bé el senyor Pedro Sánchez de  mantenir-se en la seva posició i donar veu a la militància, seria una manera d’acabar d’una vegada per totes amb un “feudalisme segle XXI i uns barons de cartró pedra”. I el que al meu entendre és substancial, salvar al PSOE de la desaparició.

Sobre la victòria de Pedro Sánchez, va ser una altra carta -no publicada en aquest cas- que vaig escriure el 22/5/2017 i en la qual deia: Els resultats de les primàries han posat de manifest la voluntat de les bases, per tant, és inqüestionable la seva autoritat moral davant d’un partit enquistat i controlat per uns personatges anomenats “barons” que s’han anat arrogant la prerrogativa de dictar els destins del PSOE.

Caldrà veure, no només les reaccions, sinó les actuacions de tothom que, d’una manera o altra, va participar en la seva defenestració; també dels que es van mantenir neutrals en espera de veure qui guanyava.  El tema principal, però,  no és el fet d’haver guanyat, el més important i alhora difícil serà portar a terme totes les accions necessàries per regenerar un sistema polític, en estat de descomposició, començant pel propi partit. En qualsevol cas, els propers dies marcaran el curs dels esdeveniments, per uns i altres.

Si hom analitza l’evolució de Pedro Sánchez en el decurs d’aquests darrers anys, cal preguntar-se en què s’ha convertit… Per tal de trobar-hi explicació, la frase “púnica fides” de l’historiador Salustio (86-35 aC) és determinant.

9/2/2021

Publicada al Bloc de VILAWEB el 28/2/2021

Algunes consideracions sobre les enquestes

L’Estadística és una branca de les matemàtiques i es pot definir com la ciència que s’ocupa de la recopilació, anàlisi, interpretació i representació de dades. En general, l’estadística pretén proporcionar la millor informació possible sobre temes concrets a partir de dades. Per tal de fer-se’n una petita idea i evitar confusions, cal partir dels següents conceptes:

Població (conjunt d’individus sobre els quals es realitzen les observacions). Mostra (subconjunt dels individus d’una població). Variable estadística (dada obtinguda a partir de la mostra). Variable quantitativa (dada que respon a una pregunta de caràcter quantitatiu). Variable qualitativa (dada que respon a una pregunta de caràcter qualitatiu). Freqüència (nombre de vegades que es repeteix una dada). Freqüència absoluta (nombre de vegades que es repeteix el valor d’una variable estadística). Freqüència relativa (quocient entre la freqüència absoluta i el nombre total de dades).

És evident que com més àmplia i variada sigui una mostra, millor es pot analitzar un fenomen com és el dels sondejos electorals. Tanmateix, cal tenir en compte que al partir d’una premissa falsa com és el fet de suposar que les persones enquestades manifesten realment la seva intenció de vot, la informació que se’n extreu no és fiable i, per tant, la seva validesa és relativa, és a dir, no se’n poden treure conclusions fidedignes.

Alerta doncs amb les enquestes electorals la finalitat de les quals no és altra que crear estats d’opinió i marcar tendències en base als interessos partidistes.

5/2/2021

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “La relativa validesa de les enquestes i els sondejos electorals” el 8/2/2021

“L’efecte Illa” & “L’efecte Salvador”

L’efecte Illa és simplementun eslògan publicitari orientat a promocionar la candidatura de l’exministre de Sanitat Salvador Illa a les properes eleccions del 14 de febrer. D’ençà del seu nomenament per part de l’aparell del  PSC, amb el vistiplau del PSOE -condició  sine qua non- com a candidat a la presidència de la Generalitat, l’anomenat efecte Illa -venut com a màgic-només es pot interpretar en clau de moda transitòria de conveniència, que passarà a formar part del cementiri d’eslògans electorals tant bon punt s’hagi acabat la campanya. Res més en absolut.

Tanmateix, posats a jugar amb eslògans, també es podria fer referència a l’efecte Salvador. I per explicar-ho, metafòricament,  res més apropiat que el text de La Passió d’Olesa de Montserrat que segueix:

Saduceu: Però van passant els dies i no ve per cap camí! Fariseu: Quan arribarà el Messies? Pere: No arribarà… Ja és aquí! Saduceu: Qui és aquí miserable? Pere: El Salvador d’Israel! El Messies veritable!Fariseu: Ens haurà plogut del cel? Saduceu: I porta corona al front? Fariseu: On són les seves carrosses? I els seus oficials, pon són? Saduceu: Com no ha fet tremir la terra amb els seus crits de furor? Joan: No ha vingut en to de guerra sinó de pau i d’amor. Fariseu: I d’on és aquest gran home? […] Fariseu: I dieu que és el Messies? Un visionari serà! Vaja prou! Ja ha durat massa! Prou paraules i cançons! Aquest home amb molta traça us ha fet veure visions! […] Saduceu: Explota vostra quimera i la vostra bona fe! Fariseu: Si és el Messies, què espera? Que demostri el seu poder!

Us imagineu un míting o un debat escenificant aquest fragment? L’audiència fliparia!

1/2/2021

Publicada a EL PERIÓDICO el 4/2/2021

No cal estudiar ni formar-se

Ja fa temps, massa, que segons determinats criteris en matèria educativa i professional, perquè hom es pugui realitzar com a persona i triomfi en aquest món de ximples, cal pujar a un tren com el que apareix en les novel·les de Harry Potter, un tren màgic. Una vegada a dalt, tot és qüestió de seguir un itinerari que comença als tres anys però que no se sap ben bé quan acaba… Alerta, perquè si al llarg del trajecte es baixa en alguna de les estacions, l’aura màgica del tren “fa figa” i en conseqüència, qualsevol perspectiva d’èxit vital passa a millor vida.

Preescolar és el punt de partida i, si es progressa adequadament, passant per “ponts i túnels” de tota mena, com són les successives etapes educatives, hi ha la possibilitat de cursar estudis superiors. Només així es pot acreditar una titulació acadèmica homologada que a la pràctica resulta totalment insuficient, de manera que per tal d’evitar frustracions i arrossegar traumes de per vida, és imprescindible complementar amb màsters, doctorats, idiomes, sortides a l’estranger i el que faci falta… Tot això per a poder treballar, sovint en precari o bé en sectors que no tenen res a veure amb els estudis que s’han cursat.

Davant d’aquesta realitat incontestable, és depriment veure els currículums de tota la fauna que de la política n’ha fet ofici. En qualsevol cas, això si que és cosa de màgia (negra) i el súmmum és poder constatar com la mediocritat més supina possibilita l’accés a càrrecs de primer nivell.

“Que Stalin aconseguís la seva posició fou la suprema expressió de la mediocritat de l’aparell del partit”  (León Trotsky, 1879-1940).

27/1/2021

Publicada al Bloc de VILAWEB el 27/1/2021 i a EL PERIÓDICO amb el títol “No cal estudiar ni formar-se per tenir accés a càrrecs polítics de primer nivell” l’1/2/2021

Convé menys xerrameca i més acció

Catalunya és un país de voluntariat, tant és així que la filantropia i l’altruisme es fan presents en l’ampli ventall d’entitats que hom pot trobar arreu del territori. És un fenomen que ve de lluny, que emana d’una mentalitat i que configura un tarannà.

En relació a la pandèmia que ens assola i pel que fa a tota l’escala laboral del sector sanitari, és evident que no es pot demanar, i molt menys exigir, que actuï en clau de voluntariat. Es tracta de professionals que, paral·lelament a una competència incontestable, cada dia posen de manifest uns comportaments més que encomiables malgrat les limitacions i mancances, de tot tipus, que estan patint.

Reclamo millors condicions de treball i sous dignes per a un sector que està en primera línia des de fa molts mesos i al qual se li ha d’agrair, no només amb paraules, la tasca que està desenvolupant. També per al personal de les residències geriàtriques que, amb una implicació més que admirable, està sent clau en l’atenció d’un sector de suma fragilitat.

En els darrers anys ens estem perdent en dialèctiques estèrils que no porten enlloc, el que convé és menys xerrameca i més acció, sobretot per part de la ”fauna” que s’ho mira des de la barrera amb l’atenció posada, únicament, en les enquestes electorals.

20/1/2021

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Menys xerrameca i més acció: calen millors condicions de treball i sous dignes per al sector sanitari i de les residències” el 26/1/2021

Fixatges en el mercat polític d’hivern

Qui segueix el món del futbol sap que cada temporada hi ha dos períodes estipulats per a poder fitxar: l’estiu i l’hivern. A l’estiu s’incorporen els jugadors  suposadament de primer nivell i els anomenats “cracs” que, per a sorpresa de directius, tècnics i aficionats, en més d’una ocasió esdevenen “fiascos”. En arribar l’hivern, ja sigui per lesions, urgències vàries o suposades “gangues”, es fitxen jugadors considerats de segona o més aviat mediocres. Sigui pel motiu que sigui, la realitat confirma que llevat de casos molt excepcionals, acostumen a ser males inversions tant des del punt de vista esportiu com econòmic. En qualsevol cas, les “operacions” sempre giren entorn del potencial econòmic dels clubs, de la seva capacitat d’endeutament, del cos tècnic i, en ocasions, de les dèries d’algun president il·luminat. I no es pot obviar que en període estival o hivernal, també entren en acció tripijocs dels intermediaris per tal de col·locar la mercaderia, és a dir, el jugador.

Els fitxatges de Lorena Roldán pel Partit Popular i d’Anna Grau per Ciutadans, m’han fet pensar en el mercat d’hivern del món del futbol. Ignoro si les negociacions han estat directes o mitjançant representant, se me’n fot; el que sí tinc clar és que en ambdós casos, el rendiment no justificarà la inversió; per la qual cosa, si es produeix un descens de categoria en forma de desastre electoral, un traspàs a final de temporada és més que probable. Per cert, en el pitjor dels casos, si no hi ha ofertes al mercat, sempre es poden “penjar les botes”.

14/1/2021

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “¿Els fitxatges en el mercat polític d’hivern també esdevindran fiascos com al del futbol? el 19/1/2021 i a EL PUNT AVUI el 22/1/2021

Donald Trump: un miserable

“Això és el que passa quan es roba una victòria sagrada a grans patriotes”

En llegir aquesta aberració, recupero una carta -no publicada- que vaig escriure a principis de novembre, arran dels resultats electorals, i que vaig titular com “Males pràctiques i rebequeries d’un impresentable”. Deia així:

“Entre l’acció d’empènyer i la de guiar, hi ha una diferència substancial: “Que fàcil és empènyer la gent… Però que difícil és guiar-la.” Rabindranath Tagore (1861-1941).

Des de molt abans d’accedir a la Casa Blanca, Donald Trump ja va donar mostres del seu tarannà: arrogant, prepotent, fatxenda, dictatorial, mentider, racista i especialment fastigós pel que fa a les seves opinions i referències envers les dones…Tot un cúmul de “qualitats” inherents a certa tipologia d’individus. En definitiva, un personatge impresentable que, el 2017, va aconseguir la presidència dels Estats Units. Quina vergonya per a la institució de la qual en George Washigton en fou el primer president (1789).

Òbviament, això no hagués estat possible sense la confluència d’una colla de factors determinants: l’ús tòxic de les xarxes, la cort d’acòlits incondicionals, la indústria armamentística, els poders fàctics habituals… i per completar el retaule, un element submís en aparença i alhora intrigant: el gendre.

Atès l’estil de l’actual president, no ha d’estranyar la demostració de petulància al proclamar-se guanyador de les eleccions abans del recompte final, i tampoc les rebequeries, típiques de criatura consentida, a mesura que els recomptes anaven confirmant les possibilitats del seu opositor Joe Biden.

Malgrat li costi pair-la, per un mínim de dignitat, Donald Trump hauria d’assumir la derrota i, per no denigrar la figura institucional que representa, comportar-se degudament fins a concloure el traspàs de poders. En aquest sentit, hauria de ser molt conscient de què el món sencer estarà a l’expectativa de tot el procés. A Donald Trump li hauria de preocupar com passarà a la Història.”

El trist espectacle de l’assalt al Capitoli revela com hi passarà.

10/1/2021

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “A Donald Trump li hauria de preocupar com passarà a la Història” el 13/1/2021