L’Audiència Nacional – Tribunal d’Ordre Públic – ha exclòs el President Pujol del judici i ha arxivat la causa contra ell per la tan referenciada “deixa de l’avi Florenci”. Tants anys d’instrucció per a arribar a aquest final posen de manifest la manca de proves pel que fa a les acusacions de corrupció. En qualsevol cas, el que es pretenia s’ha aconseguit amb escreix: la destrucció política d’un personatge que, agradi o no, va treballar per un projecte de país que ningú li podrà negar.

Però deixem-nos del personatge polític i centrem-nos exclusivament en la persona. En aquest afer, malgrat l’absència de proves concloents, és evident que, des d’un principi, es va practicar una persecució sense contemplacions al marge de la més mínima mostra de respecte i consideració.

Les hemeroteques poden donar fe de la quantitat de casos que han gaudit, i seguiran gaudint, de mesures excepcionals i humanitàries que al President Pujol se li han negat sistemàticament pel fet de ser qui és i el que representa.

I és que, en el fons, l’objectiu ha sigut la venjança, la humiliació i l’escarni. Entre d’altres arguments absurds, recórrer a l’edatisme com argument per a forçar la seva compareixença a l’Audiència Nacional és d’un cinisme fora de mida. En qualsevol cas, “misión cumplida”!

Per acabar i com a metàfora, se m’acut fer ús d’un fragment de La Passió d’Olesa de Montserrat:

Herodes: Retorneu-lo a Ponç Pilat! Mes com tota burla és poca, que hi vagi com li pertoca a la seva majestat! Les grans personalitats han de tractar-se com cal… Poseu-li el mantell reial de les grans solemnitats! Les riqueses ha de dur-les aquell a qui escaiguin més. Passegeu-lo pels carrers convertit en rei de burles!

Abril de 2026