Per si ha passat per alt, cosa que no fóra d’estranyar atès el borreguisme de la societat en què vivim, voldria fer notar que la ministra d’Economia, a la mínima ocasió, quan es parla del “finançament singular” per a Catalunya, si és que algun dia arriba a haver-n’hi, no es cansa de repetir que totes les Comunitats Autònomes en seran beneficiàries “sense cap mena de privilegi”.
Aquest matís és prou important com per a donar per fet que el suposat “finançament singular” per a Catalunya, tindrà caràcter de pluralitat. Recuperant expressions del passat, una reedició del “café para todos”… Com anècdota, em permeto recordar que l’autor de la frase fou Manuel Clavero, ministre adjunt per a les Regions entre el 1977 i el 1979 (Transición) sent Adolfo Suárez President del govern central.
Així doncs, considerant que la qüestió ve de lluny, estic convençut que els esdeveniments aniran confirmant que no s’ha avançat gens ni mica en aquesta matèria, ans al contrari. I és que progressar és difícil quan hi ha manca de voluntat… Bé, ja se sap, especialment envers Catalunya.
Tanmateix, la publicació de les balances fiscals de les Comunitats Autònomes, esvairien qualsevol dubte sobre els suposats “privilegis” catalans. Però atès que els números no tenen discussió racional possible, no interessa que la ciutadania de l’Estat disposi d’aquesta informació. S’entén, oi? Perquè, quants bocamolls haurien de callar davant l’evidència? Sobre aquest tema em permeto recordar que la darrera publicació fou el juliol -curiosament període estival- del 2008 amb dades del 2005.
Agost de 2025. Vacances… Bona part de la ciutadania de viatge complint el ritual de cada any. La resta, conformats i a casa… En qualsevol cas, un bon moment per a donar cert tipus d’informació d’interès general. Tot ben calculat, pura estratègia perquè, en política, res és casual.
Però deixem-nos d’elucubracions i centrem-nos en el tema que ens hauria de preocupar…
La presa de pèl s’ha consumat. Salvador Illa, des de la Xina ha assegurat que la Generalitat assumirà la gestió sencera de l’IRPF el 2028.
“Us he cridat a deshora perquè el cas és molt urgent, no podem perdre un moment […] Com que el poble és infantil i no sap què li convé, tots nosaltres hem der ser […] Per això sou tots aquí en hora tant avançada, la nostra causa és sagrada…”
Així començava, abans de la darrera reforma, el quadre de la Borrascosa sessió del Sanedrí de La Passió d’Olesa de Montserrat, on Caifàs posava de manifest el concepte que tenia de la ciutadania…
Hom es pot preguntar que hi pinta aquest fragment del Drama Sacre, oi?
Doncs bé, considerant la perversió del llenguatge a la qual s’ha arribat, és clar que es tracta d’una metàfora. Perquè estava cantat que el “finançament singular” seria una presa del pèl en tota regla per més manifestacions grandiloqüents escenificades pel President de la Generalitat, la Consellera d’Economia i Hisenda i demés corifeus de torn. Probablement el poble “és infantil i no sap què li convé” però la “causa”, en cap cas és “sagrada”, urgent i interessada sí per a l’estament polític.
I ja per acabar, heus aquí un fragment d’una carta que vaig escriure el febrer de 2021 a la secció de cartes al director de diversos diaris:
“… L’Efecte Illa és simplementun eslògan publicitari orientat a promocionar la candidatura de l’exministre de Sanitat Salvador Illa a les properes eleccions del 14 de febrer. D’ençà del seu nomenament per part de l’aparell del PSC, amb el vistiplau del PSOE -condició sine qua non- com a candidat a la presidència de la Generalitat, l’anomenat Efecte Illa -venut com a màgic-només es pot interpretar en clau de moda transitòria de conveniència, que passarà a formar part del cementiri d’eslògans electorals tant bon punt s’hagi acabat la campanya. Res més en absolut.”
Després de set anys, alguna novetat?
En qualsevol cas:
“Sempre n’hi ha que troben noses i veuen carrers estrets…” (frase d’ús popular de molts olesans, procedent també del text de La Passió)
Agost de 2025
