Talment com en una farsa esperpèntica, som davant d’un elenc de personatges -professionals de la política- que no aporten res a la societat; n’hi ha de tots colors i apareixen com sorgits del no res. Constitueixen una fauna que de la política n’han fet ofici i el seu únic objectiu és mantenir-se, com més temps millor, a base de guanyar eleccions. D’esperit de servei a la ciutadania, res de res. De retòrica buida de contingut, a vessar.

Pel que fa a la seva irrupció en escena, intueixo que al seu darrera hi ha una estructura organitzada, amb objectius inconfessables, que manté l’anonimat gràcies a personatges mediocres disposats a fer el que sigui per tal d’adquirir una certa notorietat i poder viure “a cor que vols”.

Dels múltiples casos existents, Isabel Díaz Ayuso n’és un exemplar per excel·lència. El darrer espectacle que ha protagonitzat en el seu breu periple per  terres mexicanes certifica el nivell i la categoria del personatge en qüestió; no cal fer un recull de les actuacions que la precedeixen, basades totes elles en un estil marcat per la fatxenderia i la mala educació. Tanmateix, la breu resposta de la Presidenta de Mèxic, senyora Claudia Sheinbaum, l’ha deixat en evidència.

Per respecte a la ciutadania i per un mínim de dignitat, hauria de reflexionar sobre el paper que li han assignat en la “farsa nacional”, de la qual és una simple figurant malgrat creure’s ser-ne la protagonista.

I és aquí on, una vegada més, m’inspiro en La Passió d’Olesa de Montserrat i em permeto introduir un canvi –significatiu- en un fragment del quadre “Conversió de Maria Magdalena”: substitueixo el nom de Maria per Isabel (Díaz Ayuso en aquest cas).

“Però van passant els dies i la teva fi vindrà, i tota tu una desferra, sense un amor pur i dolç, retornaràs a la terra feta cendra i feta pols. Tots aquells que et volten ara, tots desapareixeran quan veuran la teva cara que es va marcint i arrugant […] Pobra Maria! Quina llàstima que em fas! Estàs endimoniada i quan tu parles no ets tu. Dintre teu hi ha la niada de set fills de Beelzebú que et turmenta i et domina”.

He de dir que el juliol i setembre de 2018, en altres circumstàncies, vaig fer el mateix. Però aleshores el nom de Maria el vaig substituir per Soraya (Sáenz de Santamaria) i per Inés (Arrimadas) respectivament.

En qualsevol cas:

“Pobra Isabel! Quina llàstima em fas!”

O potser no me’n hauries de fer? Ves a saber…

Maig de 2026