El maquinista de La General fou una pel·lícula muda rodada als Estats Units l’any 1926, protagonitzada per l’actor Buster Keaton i dirigida per ell mateix i per Clyde Bruckman. Cal remarcar que tot i la comicitat del plantejament, la pel·lícula estava basada en fets reals esdevinguts durant la Guerra de Secessió.

Un segle després, casualitats cronològiques de la història, se m’acut inspirar-me en el títol de la pel·lícula per a fer referència a un altre “maquinista”, que no es pot comparar en absolut al gran Buster Keaton.

La qüestió és que, conseqüent amb la seva evolució, ERC s’ha tret de la màniga una nova proposta: construir una línia ferroviària orbital, que hauria de estar acabada el 2040 amb un cost estimat de  5.200 milions d’euros, com a condició per a donar el vist i plau als pressupostos de la Generalitat.

Com és de suposar, el “maquinista” de l’operació no podia ser altre que Oriol Junqueras. I atès que la paraula Generalitat és una derivació de la paraula General, el paral·lelisme quadra perfectament. Tanmateix, la qüestió no té més importància que la que se li vulgui donar…

Però tornem al “maquinista” que ens ocupa. És evident que per tal de no perdre el tren, li ha  faltat temps per a convocar el Consell Nacional del partit amb l’objectiu de validar tot el que convingui per aconseguir justificar l’aprovació dels pressupostos. Vendre fum i fer volar coloms ja fa temps que és un fet distintiu de la formació que se suposava republicana i independentista.

I arribats a aquest punt, la pregunta clau és: on ha anat a parar la línia vermella, la condició imprescindible, entre d’altres que s’han anat quedant pel camí, que suposava la recaptació de l’IRPF per a donar suport als pressupostos esmentats? És clar que el “maquinista” ha fet ús del pantone com en altres ocasions, cap novetat si hom analitza la trajectòria del personatge, perquè en el fons no és altra cosa que una qüestió de coherència, credibilitat i respecte a la ciutadania.

Maig de 2026