Després de llegir que els Comuns tenen la intenció de canviar el “codi ètic” intern -cap novetat que pugui sorprendre- per tal que la “senyora” Ada Colau es pugui presentar a les properes eleccions municipals de Barcelona, m’ha faltat temps per a recuperar una carta que vaig escriure el dia 21 d’agost del 2022 i que fou publicada pel diari EL PUNT AVUI el dia dos de setembre.

Sota el títol de Codis ètics: “paper mullat”, deia:

Atès que l’ètica s’ocupa d’estudiar el comportament humà en relació al bé i el mal així com els valors, o no, que se’n deriven, paga la pena reflexionar sobre la frase del  sociòleg alemany Max Weber (1864-1920): “El polític ha de tenir amor apassionat per la seva causa, ètica per la seva responsabilitat i mesura en les seves actuacions”.

No descobreixo res en afirmar que la classe  -és un dir- política en general, massa sovint fa referència a suposats codis ètics que en teoria haurien de regular els seus comportaments; no hi ha programa electoral ni míting en els quals no se’n parli de forma explícita. Diguem que de cara a l’electorat queda bé.

Una altra cosa és quan aquesta mena de reglament conductual s’ha d’aplicar a casos concrets. Aquí sí que es presenta un problema! En qualsevol cas, a la pràctica la qüestió resulta ser tan simplista com que:

1) Si el codi afecta l’adversari, cal exigir el seu compliment.

2) Si el codi afecta al propi partit, cal buscar qualsevol tripijoc per tal d’evitar el seu compliment. Com deia La Trinca: No passa res, no passa res… I així va el país!

Davant de fets constatats – només cal consultar les hemeroteques – em pregunto on queda l’ètica i el que a efectes pràctics és més important encara: la credibilitat. Com a valor institucionalitzat, el desvergonyiment està servit, perquè en l’ecosistema polític els codis ètics són “paper mullat”.

Suposo que després de set anys, qualsevol altre comentari seria superflu, oi?

Octubre de 2025