Hem arribat al 2020 i ara resulta que s’han vulnerat els drets dels energúmens que van protagonitzar els vergonyosos fets esdevinguts a Blanquerna (Madrid) amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya de 2013. Increïble! En conseqüència, el TC diu que s’ha de repetir el judici. Inadmissible!

Arran d’aquell “espectacle ultra”, el 15 de setembre de 2013, escrivia:  “La qüestió no està només en il·legalitzar les organitzacions de caràcter feixista, sinó en crear unes “estades”, “campaments” o “colònies” a l’estil dels camps de concentració, de trist record, per tal de tenir l’oportunitat d’experimentar en persona les condicions que van haver de patir i suportar tantes i tantes víctimes del nazisme i altres règims afins. Els entusiastes de les idees totalitàries haurien de poder “gaudir” de tot allò que els provoca admiració […] Faria bé el govern i la resta de forces polítiques en prendre mesures serioses al respecte i no veure en accions similars, simples anècdotes o fets aïllats. Ja fa massa temps que determinats sectors de tots coneguts frivolitzen sobre el tema a més de fer-ne ostentació pública sense la més mínima conseqüència, i això, només s’explica des de la ignorància, la irresponsabilitat o la connivència.”

Han passat set anys i estem pitjor. A Alemanya, pel concepte que tenen de “memòria històrica”, s’hagués actuat amb contundència des del principi.

15/1/2020

Publicada a EL PUNT AVUI el 19/1/2020

Montesquieu (1689-1755), a L’esprit dels lois deia que un estat modern s’havia de fonamentar en tres poders independents: el Legislatiu, l’Executiu i el Judicial. Possiblement, si l’autor hagués de fer-ne una revisió actualitzada i especialment adaptada a l’Estat Espanyol, hi hauria d’incorporar un quart poder: l’Episcopal.

No és cap novetat que l’església espanyola té el vici d’interferir en assumptes terrenals i no precisament seguint els dictats de l’Evangeli. La llista que ho corrobora és llarga: declaracions de caire polític dretà, participació en manifestacions i concentracions polítiques ultres, celebracions de misses dedicades a feixistes, acceptació de condecoracions militars a imatges, ocultació sistemàtica de casos de pederàstia, invocacions marianes per a la salvació d’Espanya… Quina alegria poder fer ressuscitar el nacionalcatolicisme!

Malgrat que l’Article 16 de la Constitució explicita que cap confessió religiosa tindrà caràcter estatal, el catolicisme no ha deixat de perdre cap oportunitat per intentar mantenir un supremacisme de caire espiritual que ve de lluny i que històricament ha creat molts problemes. Doncs per si no n’hi hagués prou, ara proposa un curs prematrimonial de entre dos i tres anys com si es tractés d’un grau universitari. Inaudit!

A l’empara d’un Concordat que s’hauria d’haver revisat ja fa molt anys i vista la tendència del Poder Episcopal a “posar el nas i la banya” en temes que no li pertoquen, estaria bé que, encara que només fos per una vegada, es posicionés al costat dels que estan patint les injustícies més flagrants pel simple fet de ser demòcrates. Fer-ho, seria seguir bona part del missatge evangèlic de les Benaurances.

11/1/2020

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “L’Episcopal, el quart poder” el 14/1/2020

Arran del debat d’investidura i de la cerimònia que marca el protocol a l’hora de jurar o prometre complir amb les obligacions inherents al càrrec de Presidente del Gobierno, se m’ha acudit la possibilitat de construir un “relat” en clau de metàfora a partir d’un hipotètic càsting d’aspirants a formar part del repartiment de l’obra que ben bé es podria titular: I ara què, nosaltres?

Com en altres ocasions, per a la dramatúrgia, utilitzo fragments de La Passió d’Olesa de Montserrat, el text de la qual és d’una riquesa descriptiva impressionant en tots els aspectes.

Inés: Ja tot està consumat!

Pablo: Jo no comprenc el que passa! La tenebra omple l’espai! Sentiu? La terra tremola! S’esberla de dalt a baix! I el vent xiula que fa espant!

Santiago: El cel amb foscor de gola, l’aire tot fred i revolt, el nostre món que tremola i el sol que es vesteix de dol.

Felipe: Amb la força sotragada la terra s’ha commogut; i han espetegat les pedres, i la terra s’ha esberlat, i la nit s’ha fet més negra, i el terror més exaltat. I la xusma, esparverada, muntanya avall ha fugit acotant la vista a terra i donant-se cops al pit.

Pedro: I ara que heu comès el mal us domina ja la por de que esdevingui el prodigi!

En les properes setmanes, caldrà veure quin rumb prenen els esdeveniments i quins són els protagonistes, perquè la realitat no és metafòrica.

8/1/2020 

Espectacle lamentable al Congrés de Diputats. Sensació de vergonya aliena. Des de ja fa temps, massa, la bancada s’ha convertit en l’espai escènic de la mala educació i la tribuna d’oradors en el prosceni de la xuleria. Només hi falta el fossat d’orquestra perquè l’espectacle sigui complet.

Al llarg d’aquests darrers dies s’ha pogut comprovar com el debat d’investidura s’ha convertit en una astracanada protagonitzada bàsicament per personatges que tenen el tractament de “señorías”, però que a la pràctica, les seves actituds i els seus comportaments són propis d’impresentables.

A destacar les actuacions de sus “señorías” -tractament per imperatiu legal i citats per ordre alfabètic-  Santiago Abascal, Inés Arrimadas i Pablo Casado. A més de mala educació i de xuleria, han fet gala dels “valors” dels quals són portadors, “valors” aquests, que haurien de fer obrir els ulls a la bona gent de tota Espanya, persones que, amb independència de la seva ideologia, tenen sentit democràtic i que ben segur rebutgen el fons i les formes d’una dreta retrògrada que no ha evolucionat ni vol fer-ho, perquè en realitat és l’hereva d’un passat luctuós.

Estic segur que aquest trio de “señorías” i la seva claca parlamentària, subscriurien la proclama que Gil Robles va etzibar a les Corts el 1936: «Hay que ir a un Estado nuevo, y para ello se imponen deberes y sacrificios. ¡Qué importa que nos cueste hasta derramar sangre! […] Para realizar este ideal no vamos a detenernos en formas arcaicas. La democracia no es para nosotros un fin, sino un medio para ir a la conquista de un Estado nuevo. Llegado el momento el Parlamento o se somete o le hacemos desaparecer».

6/1/2020

Publicada al diari ARA amb el títol “Mala educació al Congrés de Diputats” el 7/1/2020 i a EL PERIÓDICO el 8/1/2020

Tinc ganes de que SS.MM els Reis Mags d’Orient retornin als seus països d’origen i s’acabi la “tortura mental, visual i auditiva” que suposa haver de patir el bombardeig publicitari, cada vegada més avançat a les festes nadalenques, de les més diverses marques de colònies, perfums i productes de bellesa en general. És evident que vivim en temps de fragàncies. En qualsevol cas, he de dir que aquesta tendència publicitària -tant per la forma com pel fons- evidencia fins on pot arribar el grau d’estupidesa de determinats sectors de la espècie humana en ple segle XXI.

D’altra banda, en l’àmbit polític i al marge de qualsevol “glamour”, només cal fer un seguiment exhaustiu de les “negociacions” vers la formació de govern espanyol i del “fangar” que les envolta, a tots els nivells, per adonar-se que també vivim en temps de pestilències, perquè la pudor endèmica que es desprèn de tot plegat és insuportable. Més estupidesa.

I enmig de tanta fragància i de tanta pestilència, Catalunya. Francament, he de confessar que, per si encara algú ho dubtava, enguany una cosa s’ha fet palesa definitivament: la incapacitat o, pitjor encara, la manca de voluntat per a caminar junts envers l’objectiu comú; dissortadament, una nova exhibició “d’estupidesa a la catalana” que portarà conseqüències.

2/1/2020

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Nadal, temps d’estupidesa comercial i política” el 4/1/2020

“Pot semblar idiota i actuar com a tal, però no es deixi vostè enganyar, és realment idiota” (Groucho Marx, 1890-1977)

En tots els àmbits de la vida es donen actituds i comportaments que mereixen un qualificatiu, el problema rau en trobar la paraula adequada; es tracta per tant, d’expressar-se amb la màxima claredat possible, amb educació i evitant formes grolleres malgrat que, de vegades, no és fàcil. Un greu problema afegit és la perversió actual del llenguatge per tal d’evitar dir les coses pel seu nom, estratègia molt útil en política quan es tracta de crear estats d’opinió basats, massa sovint, en interpretacions capcioses o directament en mentides que, com és notori, tard o d’hora es demostra que han estat un nyap.

Els relats basats en falsedats que han propiciat sentències injustes, la comparació sistemàtica entre el nazisme i l’independentisme, els discursos feixistes incendiaris, les vergonyants acusacions al marge de la presumpció d’innocència, les intoxicacions disfressades de notícies aparegudes en coneguts -no precisament per la seva professionalitat- mitjans de comunicació, els programes escombraries amb pretensions informatives -liderats per impresentables-  d’alguns canals de TV considerats mediàtics, els comentaris de tertulians sense escrúpols i per si no n’hi hagués prou, darrerament, com a súmmum d’indignitat, les desbocades crítiques a la sentència del TJUE i els atacs a la Marató de TV3…

Acabem un 2019 farcit de qualificacions i desqualificacions, il·lustració perfecta d’una manera der fer que ve de lluny i que va en augment. Tant de bo el 2020 sigui un any de normalització, perquè el desgavell ja dura massa.

30/12/2019

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Per un 2020 fora de qualsevol desqualificació” l’1/1/2020 i a EL PUNT AVUI el 2/1/2020

No m’ha estranyat en absolut la cantata constitucionalista de suport al discurs de la Corona, però sí el què ha dit Pablo Echenique en relació a Catalunya: “el rei ha rectificat, encara que parcialment el seu discurs de fa dos anys”. Què ha rectificat?

Des dels meus dèficits en matèria d’interpretació de missatges de la reialesa, em permeto suggerir humilment al senyor Secretari d’Acció de Govern que reflexioni i s’aclari, perquè alguna cosa grinyola en la seva percepció de la realitat.

I ves per on, rellegint les seves manifestacions, de sobte, he recordat una cançó de Jarabe de Palo, la tornada de la qual diu: “Depende. Depende ¿de qué depende? De según como se mire, todo depende”.

Òbviament, el senyor Echenique, deu cantar-la de tant en tant, perquè en política -tal com dic al principi- ja se sap que es canta sovint; a voltes com a solista, però també en forma de coral. Que lluny queden aquells temps on fer referència a la “casta” era un tema recurrent de la seva formació! Pel que sembla, Pablo Iglesias i els seus acòlits en van aprenent. “Depende… De según como se mire, todo depende”.

26/12/2019

Publicada al diari ARA amb el títol “Depende” el 27/12/2019 i a EL PERIÓDICO amb el títol “En què ha rectificat el discurs el Rei amb relació a la dos anys?” el 30/12/2019

“Quan els que manen perden la vergonya, els que obeeixen perden el respecte”. Georg C. Lichtenberg (1742-1799),  científic i escriptor alemany autor d’Aforismes, obra en la qual es posa de manifest la seva tendència a l’escepticisme i a a la ironia.

Tinc setanta anys i puc dir, amb un cert orgull, que des de petit em van inculcar, entre d’altres valors, el sentit de la vergonya i el respecte al proïsme. Com molts i moltes, penso que el respecte es guanya a partir de l’autoritat moral, la qual cosa vol dir predicar amb l’exemple i tenir la decència d’avergonyir-se davant de determinades situacions o esdeveniments que clamen al cel per la seva injustícia.

Arran de la sentència del TJUE i veient les reaccions dels que manen, és obvi que han perdut la vergonya, per la qual cosa -segons Lichtenberg- no poden esperar que se’ls respecti malgrat al seva arrogància i prepotència.

Quan l’any està a punt d’acabar, i enmig del desgavell en el qual estem immersos, està per veure el missatge nadalenc de la Corona. Europa està a l’expectativa i entre d’altres qüestions, no precisament menors, seria un greu error menystenir les seves institucions sota el pretext d’un patriotisme mal entès.

Bones Festes i que el 2020 sigui l’any de la normalització democràtica.

23/12/2019

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Falta de vergonya de l’executiu espanyol davant la sentència del TJUE” el 25/12/2019