No cal ser gaire espavilat per entendre que el fet de disposar d’un habitatge, tant si és de propietat com de lloguer, per senzill que sigui, al marge de les despeses habituals, comporta disposar d’un remanent que permeti cobrir possibles contingències. El manteniment és primordial si hom vol evitar-se problemes, no obstant, sovint es donen situacions inesperades que cal solucionar de forma immediata.

Electricitat, aigua i gas formen el trinomi de subministrament habitual que, en més o menys mesura, requereixen un “bon estat de salut”. Malgrat l’obvietat, m’explicaré:

• El diferencial elèctric ha d’estar en consonància amb la potència contractada i la instal·lació amb la normativa vigent. Així doncs, al més mínim indici d’anomalia, cal activar la revisió pertinent i procedir a les reparacions oportunes.
• Les canonades de plom han deixat d’existir substituïdes pel coure i d’altres materials. Això no exclou la possibilitat de fuites que, controlades a temps, prèvia localització i reparació, eviten problemes que poden arribar a ser importants.
• Pel que fa al gas, atesa la seva perillositat, cal ser molt més estricte encara i considerar una fuita com una emergència.

Així docs cal ser previsor i evitar la filosofia de “qui dia passa any empeny”, molt pròpia de determinants sectors de la població d’un país d’espavilats.

Com és de suposar, el “bon estat de salut” d’un habitatge depèn del propietari, la qual cosa no exclou els llogaters d’haver d’assumir responsabilitats concretes. En qualsevol cas, quan es presenten deficiències estructurals, és indiscutible que la responsabilitat recau en el propietari directament i sense discussió. Així doncs, és lògic que en aquesta situació un habitatge pugui seguir estant ocupat? I si es dóna el cas, com compaginar-ho amb el trasbals que comporten les reparacions de caràcter urgent que s’hi estan practicant?

Fent una comparativa amb el col·lapse de Rodalies, la pregunta clau és: per què el propietari (Ministeri), Adif i Renfe a la pràctica, no han fet el manteniment que calia i han deixat que el deteriorament hagi arribat a nivells de perillositat extrema? El cert és que l’Estat ha negligit de les seves obligacions i responsabilitats des de temps immemorials, Felipe González i l’AVE Madrid Sevilla (1992) n’és l’exemple més significatiu, molt abans de què José Mª Aznar decidís construir la línia d’alta velocitat més extensa d’Europa amb sistema radial (Madrid com a centre) i la segona a nivell mundial per a més glòria d’Espanya.

Atesa aquesta realitat, Rodalies representa un habitatge -Catalunya- al qual no s’han destinat els recursos necessaris per a un correcte manteniment. En qualsevol cas, malgrat la negligència planificada dels governs centrals de diferent signe, què han fet els homònims de la Generalitat? La resposta  a tot plegat ve donada pel caos actual.

Per acabar i a tall d’anècdota, dir que el dia 5 de febrer, als Matins de TV3, preguntant-li sobre el tema, José Montilla no va cap recança en afirmar que “és molt incòmode viure-hi mentre et fan obres a casa”. Paga la pena fer algun comentari?

Febrer de 2026