“Al di là” (Més enllà) és una cançó italiana que va guanyar el Festival de San Remo l’any 1961. Es tracta d’una cançó romàntica, la temàtica de la qual no té res a veure amb l’educació; no obstant això, considero que “Al di là” de la indigència educativa podria ser perfectament el títol de l’astracanada que, a falta de repertori, va escenificar la branca catalana de la Piccola compagnia teatrale Arancione els dies 27 i 28 del mes en curs en una de les seves propostes artístiques que, en funció de les consignes de sempre, possiblement tinguin continuació.

Els dos protagonistes, il divo Carlo e la diva Lorraine ben secundats pels soprannumerarios habituals, van exhibir per enèsima vegada la indigència educativa que els caracteritza des dels seus inicis i que, sistemàticament, projecten més enllà del no res.

És incomprensible com encara hi pugui haver sectors de la societat que aprovi les exhibicions de mala educació d’aquesta colla d’impresentables que empastifen els escons del Parlament de Catalunya; no pas per la seva ideologia com malintencionadament hom podria pensar, sinó perquè el respecte i les bones maneres, no haurien d’entrar en confrontació amb el pluralisme. Heus aquí el concepte que tenen de la democràcia.

29/1/2020