Doña Urraca va aparèixer, per primera vegada, a la revista Pulgarcito l’any 1948. Aquell personatge es caracteritzava per ser essencialment maligne; de fet, era una harpia, una bruixa que, el seu creador -Miquel Bernet Toledano (Jorge)- es va encarregar de fer realment repugnant i, sembla ser que essent temps de censura, va constituir la metàfora d’algun personatge real de l’època.

Habitualment, Doña Urraca, es dedicava a enfurismar la gent, a sembrar jull, a activar els baixos instints, a abusar dels més dèbils i innocents… En essència, el seu objectiu era fer el mal, cosa que en els temps que corren ha esdevingut pràctica quotidiana altament valorada per sectors del tot coneguts. Per sort, malgrat les seves malifetes, a cada historieta, sempre es trobava amb el que es mereixia perquè, malgrat els entrebancs, la justícia -autèntica- sempre acabava per triomfar.

Des de la seva irrupció a Pulgarcito, han passat 72 anys, no obstant, el personatges de Doña Urraca és plenament vigent. Només cal posar el focus d’atenció en l’ecosistema polític per adonar-se que determinades representants de la quota femenina en són la reencarnació; i és que per bé que el temps passa, la maldat no té data de caducitat.

23/2/2020