Cada vegada amb més freqüència, en l’ecosistema polític, que té poc “d’eco” i molt de “sistema”, apareixen noves espècies. Són espècies si més no curioses, per no dir estrafolàries, conseqüència de mutacions incontrolades, que es caracteritzen per la quantitat de bajanades que són capaces de dir sense ni tan sols ruboritzar-se.

Darrerament, he pogut llegir dues frases dignes de passar a la posteritaten una edició actualitzadade la Antología del disparate: “Quien mejor encarna los valores clásicos republicanos es el rey” (Cayetana Álvarez de Toledo) i “Aplaudir al rey forma parte de los valores del republicanismo” (Irene Montero).

Si aquestes afirmacions s’han produït en estat de plena consciència, considero que ambdós espècimens tenen un greu problema de coherència personal i un nivell de desvergonyiment extraordinari, cosa que en política no representa cap novetat. Tanmateix, si no és així, demostren un nul respecte per a la ciutadania i un ultratge a la intel·ligència, perquè qui més qui menys coneix la diferència entre monarquia i república per ser conceptes antagònics.

7/2/2020

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Tothom sap que monarquia i república són dos conceptes antagònics” el 15/2/2020