Una vegada, ja fa alguns anys, a classe, un alumne em va dir: profe, la calculadora s’ha equivocat. Tot seguit, li vaig preguntar: qui és que prem la tecla? Ell, em va respondre: jo. Llavors: qui és que s’ha equivocat? Lògicament, el tema va quedar perfectament aclarit. La calculadora fa el que se li diu, en conseqüència, qualsevol error que es pugui produir, intencionat o no, és humà.

Si en el seu moment -amb els comptes de la Generalitat intervinguts- Cristóbal Montoro va afirmar rotundament que no s’havia gastat ni un euro de l’erari públic en la jornada de l’1 d’octubre, com és possible que el Tribunal de Comptes argumenti el contrari? Va mentir el ministre d’Hisenda en seu parlamentària? Però la cosa no acaba aquí perquè, posats a fer, ara toca furgar en les delegacions i les activitats exteriors creades per tal de donar a conèixer Catalunya.

Quan el citat organisme gosa quantificar -al cèntim- el cost d’unes hipotètiques partides, és de suposar que disposa d’informació contrastada; per tant, la ciutadania té tot el dret a conèixer les fonts i les dades a partir de les quals s’exigeixen responsabilitats. Tanmateix, a falta de transparència, intueixo que es tracta d’un altre muntatge orientat a escanyar la caixa de solidaritat. “Acoso y derribo” de tot allò que sigui català, a qualsevol preu i sense escrúpols.

En qualsevol cas  -sense dades fidedignes- si no es demostra el contrari, hom pot deduir que la calculadora del Tribunal de Comptes s’ha equivocat. Òbviament, l’alumne va admetre el seu error.

4/2/2020

Publicada al diari ARA el 5/2/2020 i a EL PERIÓDICO amb el títol “Si el Tribunal de Comptes contradiu Montoro sobre l’1-O, qui menteix?” el 6/2/2020