Al llarg de la història de la humanitat, en nom de les diferents versions de Déu, s’han portat a terme accions d’allò més luctuós a l’empara d’institucions creades i comandades per ments perverses. Amb massa freqüència, els poders religiosos i polítics, s’han conxorxat per tal de defensar interessos que res tenien a veure amb l’esperit i molt amb la matèria. La mal anomenada “Santa Inquisició” n’és l’exemple més representatiu, i el mal que va fer des dels seus orígens, no és digne ni d’oblit ni de perdó.

Els tribunals del “Sant Ofici” pretenien que els acusats abjuressinde les seves idees o creences en unes cerimònies solemnes anomenades actes de fe. Les suposades confessions dels reus -heretges- no eren altra cosa que el resultat de tortures que es practicaven mitjançant un instrumental dissenyat per tarats mentals amb el vistiplau dels inquisidors, personatges degenerats vestits amb hàbit religiós i suposats defensors de la fe.

Al segle XXI, els actes de fe estan fora de lloc i pretendre fer abjurar també. És per això que hi ha fiscals que haurien de reflexionar sobre quina és la seva funció, perquè oposar-se al compliment de drets i beneficis contemplats per llei, no és fomentar la justícia, és tortura psicològica. 

“Doneu-me dues línies escrites a puny i lletra per un home honrat, i trobaré en elles motiu per a fer-lo engarjolar” (Cardenal Richelieu, 1585-1642)

12/2/2020

Publicada a EL PUNT AVUI el 16/2/2020