“… Al final las obras quedan, las gentes se van. Otros que vienen las continuarán, la vida sigue igual…” (Julio Iglesias, Festival de Benidorm 1968, cançó guanyadora).

Que ningú pensi que la motivació que m’ha portat a escriure aquest article ha sigut el fet de què Julio Iglesias fós el guanyador de la desena edició del festival esmentat. La idea neix del títol i del missatge -res canvia malgrat el pas del temps- de la tornada del tema que va composar i interpretar l’espanyolíssim cantant.

M’explicaré…

La vicesecretaria de Movilización y Reto Digital del PP, Noelia Núñez, ha admès l’equivocació (equivocació ?) que consta a la seva fitxa personal publicada al Congreso de los Diputados sobre els seus Estudis i ha dit que malgrat no haver-los acabat, pretén reprendre’ls. Però el millor ha sigut la frase amb la següent afirmació: “Nunca he tenido intención de engañar a nadie”.

El cert és que no m’ha vingut de nou. De fet, de casos que aniran apareixent segons convingui n’hi deu haver un tou. Perquè quan certs espècimens entren en  política, ja se sap…

És per això que he recuperat un article  titulat Màsters i currículums que vaig escriure el 2018.

Deia:

“Vull expressar el meu reconeixement a l’alumnat de Secundària per com afronten els treballs de síntesi, en especial als i les alumnes de Primer d’ESO per la dificultat que això suposa tot just sortint de Primària; també el meu reconeixement a l’alumnat de Batxillerat pels treballs de recerca com experiència prèvia a futurs reptes: treballs de grau, màsters, tesis i d’altres. Tots ells aniran conformant un currículum orientat a la vida professional i, el que és més important, a la realització com a persones; persones que representen el futur per a les noves generacions.

Malgrat estar jubilat, desprès més de quaranta anys com a docent segueixo mantenint l’interès pel món educatiu, per la qual cosa considero que és indignant, ofensiu i inadmissible, pels estudiants en especial, que es donin casos com els de Cristina Cifuentes i Pablo Casado. Però sembla ser que la cosa no acaba aquí, que n’apareixeran més, i que els implicats estan enquadrats en altres  formacions polítiques. Siguin de dretes, d’esquerres o de ves a saber, personatges d’aquesta mena que,  juntament amb els seus correligionaris, no tenen altra argumentació que la llei i la legalitat. Més que esmentar reiteradament l’Imperi de la Llei, haurien fer referència a l’Imperi de la Indecència, del qual en tenen perfecte coneixement perquè formen part de les llistes de “grimpaires”  d’un sistema que possibilita conductes inadmissibles per a les persones honestes.

Pel que fa a les autoritats acadèmiques (autoritats?) implicades en aquests afers, una bona manera de netejar la imatge de les institucions afectades,fóra la assumpció de responsabilitats mitjançant les dimissions o els cessaments. Però no només es tracta de les institucions, cal tenir també en consideració l’alumnat al qual es perjudica deixant a l’aire el dubte del rigor que ha d’estar present en tots els àmbits de caràcter educatiu.

Considero que qualsevol tipus de regeneració només és possible a partir de l’autoritat moral i, aquesta, només es pot aconseguir predicant amb l’exemple, la coherència i l’honestedat.

Una de les moltes frases, carregades de seny, pronunciades per Mafalda, entranyable personatge creat per Quino, deia:

“L’honestedat és un regal molt car, no l’esperis de gent barata”

Juliol de 2025