Pablo Casado: Vosotros no habláis catalán, habláis mallorquín, habláis menorquín, habláis ibicenco y habláis formenterés. Esta cultura vuestra no es un apéndice de nadie. No sois parte de no sé qué Països Catalans, sois las grandes Islas Baleares admiradas en todo el mundo. ¿A quién se le ocurre decir que las Baleares son parte de no sé qué Països Catalans?

Dubto que aquest personatge sigui analfabet, una altra cosa és el seu bagatge  cultural; en qualsevol cas hi ha uns mínims per a qualsevol persona, molt més si afirma estar en possessió d’un màster. Més aviat em fa l’efecte que aquest individu no deixa de ser una mena de titella que, afectat per una malaltissa ambició, està en disposició permanent de regurgitar qualsevol bajanada que li pugui reportar rèdits electorals.

Per ser un tema recurrent i obsessiu, ara torna a tocar-li al català.  En aquest sentit, tot sembla indicar que els guions que li escriuen estan al marge de qualsevol consideració acadèmica, la qual cosa és mofar-se d’ell i de l’auditori al qual s’adreça. Per un mínim de respecte a la ciutadania, si el que es pretén és crear un estat d’opinió, no és honest utilitzar argumentacions basades en la mentida. El senyor Pablo Casado faria bé en deixar de fer el ridícul, potser d’aquesta manera guanyaria una credibilitat que no ha tingut mai i dubto que arribi a tenir.

Per cert, l’anomenada lengua española és inexistent, el correcte seria parlar de lengua castellana i pel que fa als Països Catalans, són els que tenen com a pròpies la llengua i la cultura catalanes.

25/7/2021

Publicada al Bloc de VILAWEB el 28/7/2021 i a EL PERIÓDICO el 29/7/2021

Atès que la política és l’art del possible, no ha de suposar cap novetat que personatges de tota mena arribin a ocupar càrrecs de primer nivell, fins i tot, un ministeri. Fer un llistat de casos il·lustraria perfectament tal l’asseveració, tanmateix no paga la pena perdre el temps fent un recopilatori de nul·litats, l’únic mèrit dels quals és viure a costa del sistema només fent “bullir l’olla”.

A la darrera remodelació del govern de l’Estat, hi ha un cas digne de menció especial. Es tracta d’un personatge que per la seva camaleònica capacitat d’adaptació i versatilitat, se’l pot qualificar de comodí per excel·lència. Ben entrenat, permanentment en plena forma i sempre a punt per a jugar en la posició que se li assigni, intueixo que enguany, aquest cúmul de qualitats hauran estat determinants a l’hora de decidir el canvi de cadira.

Òbviament, molt aviat es notaran canvis importants en l’àmbit de la cultura i de l’esport, perquè el volum de coneixements d’ambdues matèries ha de possibilitar una nova manera de gestionar; un nou estil que serà serà tota una referència a nivell internacional.

“Un polític farà qualsevol cosa per tal de conservar el seu lloc. Inclús es convertirà en patriota.”  (William Randolph Hearst, 1863-1951)

12/7/2021

Publicada a EL PERIÒDICO amb el títol “Miquel Iceta, paradigma de la cultura i l’esport” el 16/7/2021

És migdia. Estic llegint el diari… Em truquen. Agafo el telèfon i, des de CaixaBank, una veu femenina em pregunta, en castellà, si sóc … Responc afirmativament, però li dic que hauríem de parlar en català… Em respon que cap problema, però li noto una certa incomoditat, potser per manca de costum, no pas de voluntat.

Tanmateix, abans de què m’expliqui el motiu de la trucada, li comento la meva perplexitat davant l’anomalia que suposa el fet que, preferentment, CaixaBank utilitzi el castellà per a contactar amb la seva clientela a Catalunya. En aquest sentit li manifesto la meva total disconformitat alhora que li deixo molt clar que entenc que no és la seva responsabilitat i que em faig càrrec que per imperatiu laboral, es deu veure obligada a “aguantar xàfecs” de tot tipus com a conseqüència de les estratègies de darrera generació, tan prolífiques en el món de la banca.

Sense entrar en altres qüestions, que molt tenen a veure amb la consecució de beneficis a curt termini en detriment de l’atenció a la clientela, vull deixar constància del meu rebuig a la deriva que, des de ja fa temps, està prenent l’entitat. Pel bé del país, fóra assenyat fer un revisionisme dels seus orígens, però especialment dels objectius que durant molts anys van anar consolidant la seva solidesa i la seva raó de ser.

CaixaBank: Parlem?  o tal vegada, BankiaCaja:¿Hablamos?

6/7/2021

Publicada a EL PUNT AVUI el 8/7/2021

A voltes, tràgic i cruel és el destí, perquè ens aboca a viure uns temps de “prova i expiació” havent de suportar i patir la xacra d’una colla de personatges que, d’una manera o altra, o bé es consideren infal·libles o bé inviolables. Fins aquí arriba l’estultícia humana!

Des d’una òptica racional, només pensar que la infal·libilitat i la inviolabilitat són atributs personals ja ho diu tot, i no és d’estranyar en absolut  que les accions que es deriven d’aquesta mentalitat retrògrada puguin arribar a contaminar les institucions fins a l’extrem de desprestigiar-les. Heus aquí on rau l’enorme problema que suposa la manca de credibilitat i el desencís que comporta.

“No reconec autoritat infal·lible. Una fe semblant, seria fatal per a la meva raó, per a la meva llibertat. Em transformaria immediatament en un esclau estúpid i en un instrument de la voluntat i dels interessos aliens.” (Mijail Bakunin, 1814-1876).

“Respecteu l’ordre existent, sotmeteu-vos a les lleis que es fan inviolables per als covards, i sereu eternament esclaus.” (Pràxedis G. Guerrero, 1882-1910).

Estic convençut que la superació de períodes crítics no és possible al marge de plantejaments racionals de base humanística, però sobretot deixant de banda tota pretensió de ser infal·lible o inviolable.

26/6/2021

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Infal·libilitat i inviolabilitat, qualitats que només caben en ments retrògrades” el 30/6/2021

Quin país! Per si no hi ha prou amb la polèmica que han suscitat els indults, ara l’arquebisbe de Toledo i primat d’Espanya els posa en qüestió tot dient que sense penediment no són procedents. El senyor arquebisbe deu ser un nostàlgic dels temps inquisitorials en què la paenitentiam era condició sine qua non per a lliurar-se de la foguera… Totalment fals perquè, confesses i penedides, les víctimes acabaven convertides en cendra.

L’arquebisbe i primat d’Espanya, juntament amb els seus correligionaris en matèria ideològica terrenal, faria bé en no aprofitar-se de la seva posició jeràrquica per immiscir-se en temes que no són de la seva competència. O és que tal vegada el nacionalcatolicisme està en procés de resurrecció?

Jesús: Hipòcrites fariseus! Ai de vosaltres el dia que us vindran a parar els peus! Allà serà l’agonia! Guies cecs, sense esperit, guineus amb posat d’anyell, que si coleu un mosquit us empasseu un camell […] Si no deixeu la malícia i no sembreu, al plegat, la lleialtat, la justícia, l’amor i la caritat. (La Passió d’Olesa de Montserrat).

24/6/2021

Publicada a EL PUNT AVUI el 26/6/2021

És un fet incontestable que l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa s’ha pronunciat de forma contundent i que pretendre tergiversar la realitat no fa altra cosa que incrementar un ridícul permanent que ve de lluny i que els mitjans de comunicació habituals procuren amagar amb el seu silenci servil.

Aquest desenllaç, que en un entorn de normalitat democràtica no hauria de considerar-se excepcional, m’ha fet pensar en una escena (Roques i tenebres) dels Pastorets.

Satanàs: Us he reunit amb pressa per tal de fer-vos saber que és certa nostra derrota i el triomf del Cel és cert.

Llucifer: Bé massa que m’ho temia.

Satanàs: Bé, tu sempre tot ho tems. Si haguessis complert les ordres amb traça, segurament que el que acaba d’ocórrer en el portal del Betlem no hauria passat. Remusclos!

Llucifer: Satanàs, tots hem complert! Però tenim tanta pega que res no ha servit de res.

Satanàs: Becs de pioc! I encara goses parlar?

Llucifer: Doncs, que haig de fer? Aguantar sens badar boca? No sé pas per qui m’has pres? […] Vergonya fa el confessar-ho, contra el Cel res no podem […] Massa que en veiem les proves.

Satanàs: Proves que no valen res.

Particularment i en clau humorística, penso en el sentit metafòric del text. En qualsevol cas, cadascú en pot fer la interpretació que més li agradi… Això sí, la “clatellada” resultant és innegable, d’aquí la vigència de l’obra d’en Folch i Torres perquè, al cap i a la fi, el Bé sempre derrota el Mal. En això consisteix la justícia, oi?

22/6/2021

Publicada al Bloc de VILAWEB el 22/6/2021 i a EL PERIÓDICO amb el títol “Roques i tenebres: El consell d’Europa s’ha pronunciat” el 27/6/2021

En una carta -no publicada- que vaig escriure el passat vint-i-set d’abril de l’any en curs, deia:

A la Segona Guerra Mundial quan la infanteria japonesa havia d’iniciar un atac massiu ho feia al crit de: banzai. Entre les tropes aliades, aquesta expressió va esdevenir tristament famosa i alhora temuda. I no era per a menys!

Enguany és evident que hi una campanya d’extrema bel·ligerància contra la llengua catalana; així doncs, no fóra d’estranyar que, banzai fos el leitmotiv d’unes minories que, amb dèria malaltissa, estan obstinades en exterminar la identitat d’un poble atacant la seva llengua per tots els mitjans possibles.

En aquests cercles, considerats patriòtics pels seus afins, per davant de la riquesa cultural que representa una llengua, s’anteposa l’obsessió per a marginar qualsevol altra forma d’expressió que no sigui mitjançant la llengua castellana, denominada llengua espanyola, tot i sent aquest un concepte estrictament polític i en absolut acadèmic.

És d’una pobresa intel·lectual i d’una incultura supina menystenir una llengua; qualsevol llengua, i és pervers, i èticament inacceptable instrumentalitzar-la amb finalitats polítiques com és el fet de crear i fomentar enfrontaments que no tenen raó de ser i que únicament demostren la baixesa moral de qui ho promou.

En qualsevol cas, dissenyat el pla d’acció i per a poder desplegar un operatiu d’aquesta mena, els estrategs precisen disposar d’hordes fanàtiques que, malgrat ignorar el seu significat, estiguin en disposició de cridar: BANZAAAI !!!

Després de llegir la decisió del TSJC pel que fa als exàmens de selectivitat, no tinc cap mena de dubte sobre el que exposava, ans al contrari, cada dia que passa n’estic més convençut. Quin desastre de país!

7/6/2021

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “És d’una pobresa intel·lectual i d’una incultura supina menystenir una llengua” el 10/6/2021

Malgrat el discurs oficial, és obvi que en els darrers anys, les limitacions de què són objecte les llibertats de la ciutadania estan en funció de qui les exerceix. Tant és així que les conseqüències de tot tipus que generen determinats casos, com a mínim poden qualificar-se de surrealistes.

Com estudiant de finals dels seixanta i principis dels setanta del segle passat (amb tot el que això significa), com a docent jubilat i com a ciutadà que es considera demòcrata, espero que les acusacions vessades sobre l’Alba i l’Ana caiguin pel seu propi pes atesa la inconsistència del relat creat en base al qual es pretenen coartar els drets de reunió i manifestació contemplats en la Constitució del 1978.

Només pel fet de tractar-se d’un dret fonamental, és del tot inadmissible i intolerable demanar pena de presó i multa pel simple fet de manifestar-se en defensa de l’educació en general i de l’ensenyament universitari en particular.

Atès que la credibilitat de la justícia a l’Estat Espanyol es qüestionada per amplis sectors nacionals i internacionals, és evident que casos com els de l’Alba i l’Ana no ajuden a normalitzar una situació impròpia d’un estat de dret;  ans al contrari, fan que la desconfiança i la desafecció augmentin cada dia que passa.

Alba i Ana, malgrat totes les adversitats que esteu vivint, no renuncieu a la vostra dignitat. Teniu tot el meu suport i reconeixement.

“La injustícia feta a un de sol és una amenaça dirigida a tots” (Montesquieu, 1689-1755)

21/5/2021

Publicada al Bloc de VILAWEB el 22/5/2021 i al períodic mensual 08640 (juny-juliol)