“La tabernera del puerto”a la Festa Major de Gràcia

Vivim uns temps que són difícils de catalogar. En l’àmbit dels gèneres teatrals però, penso que es podrien qualificar perfectament de farsa (obra de teatre breu de caire burlesc en què tant les situacions com els personatges es presenten de forma extravagant malgrat desprendre una certa credibilitat).

Tant és així que els crits i xiulets adreçats a l’alcaldessa i la seva reacció en acabar el pregó de la Festa Major de Gràcia em van suggerir, naturalment en clau humorística perquè no és per menys, la romanza del tenor de La tabernera del puerto (1936), sarsuela amb llibret de Federico Romero Sarachaga i Guillermo Fernández-Shaw Iturralde, i música de Pablo Sorozábal Mariezkurrena.

Leandro, el tenor, canta: No puede ser, esa mujer es buena. No puede ser, una mujer malvada […] He visto que esa mujer es una desventurada […] No puede ser una vulgar sirena […] Los ojos que lloran no saben mentir. Las malas mujeres no miran así. Temblando en sus ojos dos làgrimas vi…

Tenir sentit de l’humor no és sobrer en absolut, ans al contrari, especialment quan els esdeveniments que ens afecten fins al punt de condicionar el normal desenvolupament de la nostra existència es mereixen figurar en una antologia de textos teatrals mal escrits.

“Quan un poble no sap riure, es torna perillós” (Dario Fo,1926-2016)

16/8/2021