El preu de l’electricitat: una presa de pèl

En veure l’evolució del preu de l’electricitat i l’argumentari que pretén justificar el desorbitat increment, he arribat a la conclusió de què es tracta d’una presa de pèl. Una més, una de tantes… Castigades sistemàticament com de costum, les economies domèstiques es veuen abocades a assumir uns costos que en cap cas tenen raó de ser. És evident que estem sotmesos a uns tripijocs creats amb un únic objectiu: obtenir quantiosos beneficis a costa del consumidor.

Davant d’aquesta inadmissible realitat es troba a faltar l’acció d’un govern que es vanta de ser progressista i que l’únic que ha fet fins ara, es rebaixar l’IVA com a mesura transitòria i tirar pilotes fora en forma de crítiques a tercers. Es veu capacitat i en disposició d’aplicar alguna acció contundent que freni aquesta disbauxa i racionalitzi el sector? Tanmateix, com deia Julian Assange (1971): “És impossible corregir els abusos a no ser que sapiguem que està passant”.

I els “mutants per l’acció de les portes giratòries” còmodament instal·lats en consells d’administració o tal vegada copant altres càrrecs també improductius, però esplèndidament remunerats, que deuen pensar de tot plegat? Vivint en un món paral·lel, suposo que ben poca cosa… o res. Els servilismes amb visió de futur han obtingut els rèdits previstos i els discursos radicals farcits de promeses incomplides queden lluny.

Malgrat tot cal tenir confiança, perquè el país té prou potencial, mecanismes, i sobretot dirigents altament qualificats i amb caràcter suficient com per fer revertir qualsevol situació injusta. Algú s’ho creu?

13/8/2021

Publicada al Bloc de VILAWEB el 19/8/2021