Era diumenge, 19 d’abril de 2020. Com cada dia, començava la jornada de confinament donant un cop d’ull a la premsa digital…

Aquesta fotografia publicada a El Nacional.cat em crida l’atenció, però no em sorprèn. De fet, amb un canvi de vestuari, es pot considerar ben actual. Me’n vaig a esmorzar…

Explicaré el motiu d’aquesta percepció, però abans, potser paga la pena recordar breument que eren els tercios  i que van representar a la seva època, en especial, els Tercios de Flandes.

“Un tercio era una unidad militar del ejército español durante la época de la Casa de Austria. Los tercios fueron famosos por su resistencia en el campo de batalla formando la élite de las unidades militares disponibles para los reyes de la Monarquía Hispánica  de la época. Los tercios fueron la pieza esencial de la hegemonía terrestre, y en ocasiones también marítima del Imperio español. El tercio es considerado el renacimiento de la infantería en el campo de batalla, comparable a las legiones romanas o las falanges de hoplitas macedónicas.

Los tercios españoles fueron el primer ejército moderno europeo, entendiendo como tal un ejército formado por voluntarios profesionales, en lugar de las levas para una campaña y la contratación de mercenarios usadas típicamente en otros países europeos. El cuidado que se ponía en mantener en las unidades un alto número de “viejos soldados” (veteranos) y su formación profesional, junto a la particular personalidad que le imprimieron los hidalgos de la baja nobleza que los nutrieron, fueron la base de que fueran la mejor infantería durante siglo y medio. Además, fueron los primeros en mezclar de forma eficiente las picas y las armas de fuego (arcabuces).

[…]

El Ejército de Flandes era el nombre con que se conocía  al ejército organizado por la rama española de la dinastía de los Habsburgo (la Casa de Austria) en los territorios de los Países Bajos Españoles, a partir de 1516 y que se utilizó para la defensa de la soberanía de la Monarquía Hispánica sobre las diecisiete provincias que componían los Países Bajos hasta 1713, fecha en la que, debido a las cláusulas pactadas en el Tratado de Utrecht que puso fin a la Guerra de Sucesión Española.”

Però centrem-nos en la imatge:

Sota un cel gris, a primer terme i obrint el pas de la comitiva, un frare portant una creu i una espasa cenyida al cinturó. Darrera d’ell, dos soldats mostrant la pintura d’una imatge aparentment religiosa. Marcant el pas de la tropa, un timbaler seguit d’un alferes amb el pendó, els soldats i, al costat, un oficial a cavall. A una banda de l’enfangat camí, un soldat agenollat fent el senyal de la creu enmig de cadàvers; a l’altra banda, un altre soldat amb la mateixa actitud i,  a segon terme, un tercer que contempla el seguici. Al fons, senyals de devastació. La pintura retrata perfectament la victòria dels espanyols.

Si es té en consideració el catolicisme a ultrança de l’Espanya de l’època, no es d’estranyar la presència d’un frare amb una creu i una espasa; pot representar perfectament un “croat” transportat al segle XVII. Pel que fa a la imatge que porten els dos soldats -possiblement mariana-, recordar que malgrat estar al segle XXI, els cossos i forces de seguretat de l’Estat, segueixen mantenint la tradició d’estar sota l’advocació d’algun sant, santa o verge. Dit això, i en el marc d’un anecdotari militar-religiós més aviat curiós, voldria recordar que en ocasions s’ha arribat a l’extrem de condecorar imatges tot i que oficialment, l’Estat Espanyol és aconfessional. I què dir de l’espectacle quaresmal protagonitzat per la Legión -força militar inspirada en los tercios– desfilant amb el Crist de l’agonia tot cantant Soy el novio de la muerte?

Ben mirat, podem concloure que la “creu i l’espasa” segueixen guardant una relació que ve de lluny. Es tracta d’una concepció pròpia de mentalitats que han considerat, i consideren, que el binomi “política i religió”, formen un tot indissoluble amb la complicitat de les forces armades.

Juliol de 2020

L’estadística és una branca de les matemàtiques i es pot definir com la ciència que s’ocupa de la recopilació, anàlisi, interpretació i representació de dades.

Si hom té curiositat o interès per adquirir coneixements sobre la matèria, cal que sàpiga quins són els objectius de l’estadística i també els conceptes bàsics fonamentals.

En general, l’estadística pretén proporcionar la millor informació possible sobre temes concrets a partir de dades. Els objectius més específics són:

• Veure la necessitat de recollir dades en taules
• Fer la lectura interpretativa de diferents taules de valors numèrics
• Observar diferents gràfiques i interpretar-les
• Construir gràfiques senzilles a partir d’una taula de valors
• Interpretar la informació que donen les gràfiques
• Construir taules de freqüències
• Analitzar dades a partir de les taules de freqüències
• Calcular mesures de centralització: mitjana i moda

Pel que fa als conceptes, imprescindibles per introduir-se en el tema i poder avançar, són els següents:

• Població: Conjunt d’individus sobre els quals es realitzen les observacions. Exemple: Cens electoral d’Olesa de Montserrat
• Mostra: Subconjunt dels individus d’una població. Exemple: Cens de la zona de l’Eixample
• Variable estadística: Dada obtinguda a partir de la mostra
• Variable quantitativa: Dada que respon a una pregunta de caràcter quantitatiu
• Variable qualitativa: Dada que respon a una pregunta de caràcter qualitatiu
• Freqüència:  Nombre de vegades que es repeteix una dada
• Freqüència absoluta: Nombre de vegades que es repeteix el valor d’una variable estadística
• Freqüència relativa : Quocient entre la freqüència absoluta i el nombre total de dades
• Taula de freqüències: Taula on es recullen les freqüències absolutes, les freqüències relatives i els percentatges corresponents (a partir de les freqüències relatives)
• Mitjana: Suma de totes les dades dividida entre el nombre de dades que hi ha
• Moda: Valor de la variable que té la freqüència absoluta més alta
• Gràfics estadístics ( diagrama de barres, polígon de freqüències i diagrama de sectors): Modalitats de gràfics on es representa la informació obtinguda (a partir de la mostra) per tal de visualitzar-la

A partir d’aquesta informació teòrica, hom pot preguntar-se quina és la relació que guarda amb la pandèmia de coronavirus que estem patint. Molt senzill. M’explicaré.

És evident que com més àmplia sigui una mostra, millor es pot analitzar un fenomen determinat. Així doncs, en el cas que ens ocupa, al tractar-se de dades quantitatives (contagis, altes i defuncions a causa del coronavirus), l’objectivitat hauria d’estar garantida sempre i quan el criteri aplicat fos uniforme a l’hora d’extreure’n les dades. Des del moment en que el punt de referència no és el mateix (dispersió) qualsevol estadística deixa de tenir validesa, ras i curt, no és fiable; en conseqüència, no se’n poden treure conclusions.

La pregunta clau a efectes de transparència informativa és: quins són els motius del govern central per desestimar el mètode de recompte aplicat per la Conselleria de Sanitat? Tan difícil és deixar de banda les diferències polítiques, els interessos partidistes i admetre que, pel bé de tothom, quanta més informació millor? Vull pensar que arribarà el moment en que s’hauran d’assumir responsabilitats, perquè una depuració en profunditat i a tots nivells és imprescindible. Ja n’hi ha prou d’ineptes i d’incompetents!

A tall d’anècdota, comentar que als anys vuitanta, amb la implantació de la LODE (Llei Orgànica del Dret a l’Educació), vaig cursar un postgrau de Didàctica de les matemàtiques i de les ciències experimentals. Un dels crèdits era d’estadística. A la primera sessió, i com aquell que res, el professor ens va deixar anar la següent frase lapidària: “Tingueu en compte que l’estadística és l’art d’enganyar”. Com no podia ser d’altra manera, ens ho va demostrar amb una claredat incontestable, per la qual cosa li estic molt agraït.

Qui vulgui entendre que entengui.

Abril de 2020

La Història ens ensenya que en totes les èpoques, davant de certs esdeveniments, s’han hagut d’afrontar situacions d’extrema gravetat. En conseqüència, algú, en funció de les seves responsabilitats ocasionals, s’ha vist en la tessitura d’haver de prendre decisions  importants i, puntualment, d’una transcendència insospitada. Sortosament, aquest algú, ha estat un líder amb capacitat de convocatòria, però per damunt de tot, una persona amb autoritat moral per exigir, aglutinar i canalitzar esforços envers la superació de problemes de la més diversa índole.

Obviaré fer-ne un llistat perquè és probable que cadascú tingui el seu referent. De fet, és una manera d’evitar polèmiques estèrils en funció de la pròpia ideologia, molt respectable -sempre i quan contempli els valors democràtics-  malgrat pugui no compartir-se.

En qualsevol cas, estic convençut que es tracta d’éssers extraordinaris amb visió de futur, estadistes prou intel·ligents com per tenir a l’abast el millor assessorament possible a l’hora de prendre decisions.

“Un polític es converteix en estadista quan comença a pensar en les pròximes generacions, no en les pròximes eleccions.” (Winston Churchill, 1874-1965)

La Història també contempla l’existència de personatges nefastos, de luctuós record, que només han aportat desgràcies a la humanitat; dictadors i d’altres espècimens que representen la personificació de la maldat en estat pur. Exemples perennes a tenir presents per tal d’evitar repetir errors, per no oblidar les conseqüències de les seves accions, però molt especialment, per respecte a totes les víctimes ocasionades així com a les seves famílies.

“La concepció feixista de l’estat és totalment inclusiva; fora d’ell no hi pot existir cap valor humà o espiritual, molt menys tenir valor. Entès això, el feixisme és totalitari, i l’estat feixista -síntesi i unitat que inclou tots els valors- interpreta, desenvolupa i potencia tota la vida d’un poble.” (Benito Mussolini, 1883-1945)

Tanmateix, individus mediocres que no pertanyen a cap de les dues categories esmentades apareixen també a les cròniques. Es tracta dels oportunistes sense escrúpols presents a totes les èpoques, aspirants a ser considerats estadistes i líders temporals de masses acrítiques abduïdes per una retòrica de caire populista i patriotisme ridícul.

“De vegades la millor decisió es no prendre cap decisió, que també és prendre una decisió.” (Mariano Rajoy, 1955)

Prenent com a referència el retaule -gairebé barroc- que representa l’Estat Espanyol, ens trobem: 1) A la part superior VOX, i presidint, Santiago Abascal, vividor nat de la política i cervell gris  (he dit cervell?) de la secta, escortat per la seva guàrdia pretoriana. 2)  A la dreta i a un nivell lleugerament inferior, Pablo Casado, líder indiscutible (o potser no) del PP, ansiós per emular els grans mites de la Reconquista, envoltat pels barons territorials, la marquesa petulant segons la qual la política està per damunt de la sanitat (bajanada superlativa molt pròpia del personatge) i una cort d’aduladors incondicionals (de moment). 3)  A l’esquerra (no ideològica) Inés Arrimadas flanquejada per  uns quants elements residuals de C’s. 4) A la base, un PSOE en procés de mutació irreversible que ha perdut la S de socialista i la O d’obrer. Ah!, i en un raconet no massa visible, el “Gran Maestre” de la franquícia catalana, en Miquel Iceta, personatge tòxic per excel·lència, capaç d’utilitzar la pandèmia per tal de fer-se notar. Indecent! 5) A sota de tot, la “nova casta” que representa Unidas Podemos, comparses conformats però col·locats. De ser la gran esperança que havia de trencar esquemes i canviar el sistema, s’han convertit en una extensió més. Trist i lamentable, però no em sorprèn en absolut, perquè aquests tipus d’evolució no són nous; de fet es repeteixen cíclicament. I completant el repartiment de la farsa, els Comuns, màxims representats del possibilisme i l’ambigüitat. D’aquesta colla, Ada Colau n’és la primera “vedette”.

Capítol apart mereixen els que en el seu moment varen ocupar càrrecs de primer nivell i que des de la seva posició  de privilegi, es permeten pontificar mitjançant declaracions indignes que els haurien d’avergonyir. Felipe González i José Mª Aznar, entre d’altres personatges de segona fila, en són una bona mostra. Quin fàstic!

I que dir de la monarquia! Certament, la Història ensenya; el problema rau en tenir la voluntat d’aprendre’n.

“Ser ignorant no és tan vergonyós com no tenir la voluntat d’aprendre” (Benjamin Franklin, 1706-1790)

Abril de 2020

Des de fa una colla d’anys moltes són les cartes que he escrit, i moltes les que se m’han publicat. Gràcies! Com a conseqüència d’aquest estímul em vaig decidir a escriure un llibre -en forma de recopilatori- que es va publicar ara farà un any i porta per títol: ‘Reflexions en veu alta’ (Editorial Sunya).

La carta d’avui és diferent. Ho és perquè expressa uns sentiments que necessitem exterioritzar, com a família, envers un ésser molt estimat que al llarg d’una colla d’anys ens ha aportat alegria i felicitat. És molt possible que hi hagi gent que no ho entengui, però sortosament, qui té o ha tingut un gos, sí. És amb tots aquests i aquestes amb qui la volem compartir. És la carta que mai hauria volgut escriure però que, no obstant això, escric com un petit homenatge a un ésser entranyable: en Toc.

Estimat Toc,

vas néixer a Sant Esteve de Sesrovires el 10 de setembre de 2009. Vas arribar a casa quan tenies dos mesos i pesaves set quilos; un Golden Retriever preciós. Vas anar creixent i de mica en mica, et vas convertir en un més de la família. Molt aviat vas anar a “l’escola” per tal de fomentar la teva socialització. Et vas guanyar el nostre afecte i ens l’has tornat amb escreix al llarg de quasi bé deu anys. El dia 26 d’abril de l’any en curs, et van diagnosticat un limfoma. No ens ho esperàvem. La fatal notícia ens va caure a sobre com una llosa de plom. Ens van dir que no tenia remei i que només es podien aplicar pal·liatius… Amb sort, un any més de vida… Però, amb quina qualitat de vida?

Perquè t’estimem, hem decidit no fer-te patir inútilment. Procurarem que visquis feliç, com sempre, fins que les circumstàncies ho permetin i hàgim de prendre la gens fàcil i trista decisió que et portarà a dormir eternament. Volem estar plegats fins l’últim moment amb la joia de sentir-te al nostre costat, mirar-te i que ens miris com tu saps fer: amb la tendresa que et caracteritza. Ignorem quin dia i a quina hora marxaràs, el que si et podem dir és que et trobarem a faltar i que deixaràs un buit irreemplaçable. Estimat Toc, sempre estaràs present en la nostra memòria.

Sabíem que un dia ens deixaries, però no tan aviat i d’aquesta manera. No és just i em rebel·lo! Darrerament et deia que al novembre tindríem la mateixa edat i tu, a la teva manera, ho entenies i m’ho feies saber. Tu i jo “parlàvem”, oi? Inexplicable pels que no et coneixien, comprensible pels que t’han conegut.

Avui dia 30 d’abril, al migdia, t’has adormit plàcidament, com sempre; però aquesta vegada no et despertaràs i no et podrem dir: bon dia! Adéu Toc, reposa. Has estat un amic excel·lent, de vegades tossut però infinitament afectuós. Ens has acompanyat per tot arreu i ens hem sentit orgullosos del teu comportament. Simpàtic amb tothom, amb la mainada fantàstic… De tu, Toc, podríem dir moltes més coses, però la més important és que t’estimem i et seguirem estimant -pots estar-ne ben segur- mitjançant el record que ens deixaràs, un record inesborrable.

Hem decidit incinerar-te per poder retornar les teves cendres a la natura. Ho farem prop de Lladurs,  a la Ribera Salada, on jugaves amb l’aigua, arrencaves pedres i buscaves tronquets.

Avui, dia 9 de maig, a la tarda, t’has barrejat amb l’aigua del riu i te n’has anat corrent avall. Estimat Toc, plorem per tu, però tenim la seguretat que un dia, en algun lloc, ens retrobarem i tornarem a estar junts.

Maig de 2019

El dia 18 de maig de 2018 vaig tenir el goig de presentar Reflexions en veu alta 2009-2018, llibre publicat per l’editorial Sunya, gràcies al suport i finançament d’OlesaAteneu i de la Comunitat Minera Olesana respectivament. A totes dues entitats, el meu agraïment més sincer.

L’acte de presentació va ser conduït, de forma molt personal i entranyable,  pel periodista local Marc Amat, del qual he de dir que havia estat alumne meu quan cursava l’ESO. També hi van participar el president d’OlesaAteneu, l’Albert Amat –autor del pròleg- i el president de la Comunitat Minera Olesana en Joan Arévalo.  He de dir que l’assistència va ser considerable i que el bon ambient existent, va propiciar un col·loqui força interessant  pel que fa a les preguntes formulades: motivacions, mètode treball, finalitat, expectatives, etc.

En relació a la justificació del llibre, dir que va ser a finals del 2009, com a conseqüència d’un esdeveniment familiar puntual, que em vaig adonar que tenia la necessitat d’exterioritzar pensaments i opinions que jo tenia sobre temes diversos. Així doncs, em vaig decidir a fer-ho mitjançant cartes, cartes que al principi, vaig enviar – a diferents mitjans de comunicació – de mica en mica, però que com aquell que no vol la cosa, de forma progressiva, cada vegada ho vaig anar fent amb més freqüència. Unes van ser publicades, – al principi en comptagotes -,  d’altres no, però he de dir que a dia d’avui, el percentatge de publicació és molt satisfactori, la qual cosa m’esperona a continuar escrivint. Escriure periòdicament als diaris, de forma epistolar, és una manera de participar d’un debat social d’ampli espectre temàtic que m’ofereix l’oportunitat de denunciar públicament accions i situacions que considero inadmissibles.

Mitjançant aquesta pràctica vaig arribat a la conclusió que el fet d’escriure, i signar amb nom i cognoms,  era un exercici de responsabilitat que em comprometia  i que, com no podia ser d’altra manera, m’obligava a estar informat i a reflexionar, però per damunt de tot, a ser crític amb els esdeveniments que dia darrere dia conformen el panorama que ens envolta.

Com a conseqüència, i amb tota humilitat, considero que estic en condicions d’aportar el meu punt de vista amb un cert coneixement de causa malgrat mai disposo de tota la informació que voldria i, ben segur, aquella que tinc a l’abast és insuficient. Personalment penso que, aquesta activitat continuada, és equivalent a una teràpia, a una vàlvula d’escapament davant la impossibilitat de poder dir coses cara a cara, com m’agradaria poder fer, o bé d’utilitzar altres canals per a poder expressar-me. La temàtica tractada des que em vaig decidir a escriure ha contribuït a reforçar el meu ideari, també en alguns casos, a canviar determinats paradigmes; en qualsevol cas, però, ha estat com una entrada d’aire fresc que m´ha aportat higiene mental.

Maig de 2018

Quan se’m pregunta quelcom sobre La Passió d’Olesa de Montserrat sempre em manifesto en el mateix sentit: el text i la música en són els pilars fonamentals.

Centrem-nos en el text. Si les muses existeixen, no tinc cap mena de dubte que van ser les responsables d’inspirar a en Joan Povill Adserà per tal de fer aflorar  tot el seu potencial creatiu. Els versos de La Passió no solament són fidels a la història sinó que, en ser recitats, traspuen melodia.

A banda d’aquestes qüestions, pels que coneixen La Passió, he de dir que algunes frases i determinats fragments són  perfectament aplicables a situacions de la vida quotidiana en qualsevol dels seus àmbits; en especial el polític. Per la seva vigència i per la seva claredat descriptiva, fins i tot es pot arribar a identificar personatges de la – mal anomenada – classe política.

Heus aquí un llistat per escenes:

El Precursor i l’Anyell (2)

• Fariseus i saduceus que viviu en l’opulència […] Infautats i pomposos i amb la supèrbia d’un rei, us dieu escrupolosos observadors de la Llei; però la desfigureu amb manaments ominosos i el poble jueu tracteu amb orgull de poderosos.
• Després, però, de la nit,  ha de brillar l’alba clara.

Les noces de Canà (14)

•  No m’agrada la gatzara i hem feu entrar en un convit. És que no sabeu encara que som un poble oprimit? Plorar sempre, nit i dia, aquest és el nostre fat. No podem tenir alegria si no tenim llibertat!
• Són admiradors dels altres i tot això ja els va bé. Repasseu la seva història: sempre amics dels opressors. Segueixen la trajectòria que sempre fan els traïdors.
• Prevaricadors innobles, aduladors per costum, heu imitat d’altres pobles la malura que els consum.
• Per això vosaltres feu una Llei al vostre gust. Trobeu que la Llei escrita que va deixar-nos Moisès té la porta molt petita i no us serveix per a res.
• Sols diem que és incompleta i per això l’ampliem.
• I escriviu una altra lletra amb l’intent… que no sabem!
• No l’hem de saber?… L’essència de la Llei no els ha permès cometre cap fraudulència, i han afegit a Moisès una sèrie de conceptes i de pensaments aguts que cobreixen, amb preceptes, tots els seus negocis bruts.
• Ja saps que aquestes paraules són paraules de perjur?
• Enraona més amb pausa i no cridis gaire fort, perquè això pot ésser causa…
• Tu mateix treu-ne l’exemple: la Llei és més important que tot l’or del nostre Temple! 
• I la Llei és amb nosaltres!
• Com teniu l’atreviment de dir que és amb tots vosaltres si la infringiu constantment?
• Jo tindré fe i obediència a la llei que ens han llegat, més no reconec solvència a la que us heu inventat.
• Sempre el mateix: la discòrdia. Fariseus i saduceus! Com pot haver-hi concòrdia entre els llops i les guineus? Fa molts anys, la nostra terra era un verger beneït; però encengueren la guerra les discòrdies de partit […] I vingué la gran desfeta: la discòrdia entre germans portà una carrera feta de legionaris romans. No tingueren resistència i els inposaren la pau. I la nostra independència s´ha tornat la d’un esclau. D’aital dissort els culpables foren els nostres passats, que amb llurs odis incurables van perdre les llibertats. I enmig del nostre esclavatge i la nostra submissió, va seguint l’odi salvatge […] i la discussió! Penseu que s’atansen dies de prova, d’expiació […] I quan arribi aquesta hora de llum i de llibertat, cal trobar-nos tots alhora ben units i al seu costat! L’odi lluny, la vista enlaire, el pas decidit i greu, el pit ben obert a l’aire i el cor ben obert a Déu! 

Jesús refusat a Natzaret (1)

• No teniu fe en mi completa ni sou un poble submís. Sapigueu que cap profeta és volgut al seu país.

Elecció dels dotze apòstols (1)

•  Jo us envio com ovelles enmig de llops afamats, amb els ulls i les orelles sempre atents i preparats. Perquè haureu de comparèixer davant de reis i pretors, i a tots us faran conèxier martiris, insults, dolors.

Conversió de la Magdalena (1)

• Però van passant els dies i la teva fi vindrà, i tota tu una desferra, sense un amor pur i dolç, retornaràs a la terra feta cendra i feta pols. Tots aquells que en volten ara, tots desapareixeran quan veuran la teva car que es va marcint i arrugant

El sermó de la muntanya (2)

• Si el veieu tal com és ara és que cal que sigui així. No compreneu que prepara el poble que ha de regir? […] I amb l’enemic que ens governa foragitat del país, gaudirem de pau eterna i això serà un Paradís.
• No he vingut per abolir les lleis de doctes profetes sinó per arrodonir, per a fer-les més completes.

Jesús i la dona cananea (1)

• Discuteix les teories d’escribes i fariseus, i els emplena d’ironies, de ridículs i menyspreus… Sí, ja ho sé; no discuteixo. Ja sé que té la raó. però és que jo prefereixo seguir una ruta millor. Amansir-los, respectar-los, cercar la seva amistat […] Si ells rebien aquest tracte, tots caurien als seus peus, i tindria lloc el pacte de Jasús i els fariseus.

El cec de naixement (4)

• Tu qui ets per fer una esmena al que va manar Moisès?
• El seu parlar intolerable molt prompte l’acabarem.
• Aquest home és el diable!
• D’això doncs l’acusarem!

Jesús i els nens (2)

• No neguis més, descarat! Confessa la teva falta; si no, et parteixo la galta!
• Sempre n’hi ha que troben noses i veuen carrers estrets!

Jesús davant de Betània (4)

• Si saps bé que et persegueixen, oh, Senyor, per què hi anem?
• Els fariseus cerquen l’hora d’agar-te a traïció.
• No temeu pel meu prestigi que el meu triomf serà cert.
• No ho creguis. Són parleries per enganyar els ignorants.

Jesús plora davant de Jerusalem (5)

• La gent l’aclama i l’espera! Veieu com no en traiem res?
• També anirà al seu darrera si algun dia el portem pres.
• Tu ho has dit, però aquest dia no sabem si arribarà.
• No tinguis temor. Confia, que Caifàs ja el trobarà.
• No ho confiem tot als altres. Tots plegats contra aquest rei! Què fóra de tots nosaltres si triomfés la seva llei? Fem com sempre, doncs, temptar-lo, entrabancar-li el camí, fins que puguem acusar-lo i lliurar-lo al Sanedrí.

Entrada triomfal a Jerusalem (6)

• Mestre, ja són a les portes i no paren de cridar!
• Ells criden i tu ho comportes. Per què no els manes callar?
• S’esvaloten i es barallen. Si callen es calmaran.
• Us he de dir que si ells callen fins les pedres cridaran.
• Es que diuen flastomies.
• Vosaltres què podeu creure? Què voleu que us pugui dir si no teniu ulls per veure ni orelles per sentir?

Controvèrsia amb els fariseus i saduceus (15)

• I amb quin dret i autoritat fas totes aquestes coses? […] Qui t’ha donat el poder per obrar tal com ho fas?
• Això no es pot contestar; si no, ens comprometerem.
• Convé, doncs, dissimular…
• Així, tampoc no sabreu amb quin dret i autoritat puc fer tot el que veieu.
• Altra volta s’ha salvat!
• En què m´has trobat en fals?
• Aquest home ens aclapara!
• Ens fa quedar malament!
• No hi ha qui li planti cara?
• Mestre, sabem que tu dius les coses amb claredat, i tes paraules són vius prodigis de veritat… Com que a tots ens preocupa un dubte pregon, Senyor, ara que tothom s’agrupa per a sentir-te millor, Voldríem que l’escoltessis atentament amb el fi de que tu, Mestre, ens diguessis el camí que hem de seguir.
• Per bé que tingui sang freda, d’això no en surt com abans. Si diu que paguem, direm que és un amic dels romas i així el desacreditem. Si diu que no, és més airós: l’agafem tots al plegat, l’acusem de sediciós i l’entreguem a Pilat.
• No perdem doncs el coratge que ara s’atansa el millor.
• No podem! Ja ho heu sentit!
• Tot el que fem es desploma!
• Hipòcrites fariseus! Ai de vosaltres el dia que us vindran a parar els peus! Allà serà l’agonia! Guies cecs, sense esperit, guineus amb posat d’anyell, que si coleu un mosquit us empasseu un camell. Ai de vosaltres malvats que sou com les sepultures; pel defora emblanquinats i per dintre podridures! Ai de vosaltres que aneu fent net per fora del plat, però per dintre hi deixeu la immundícia i el pecat! Si sembreu l’odi i el fàstic per allà on aneu passant, com escapareu del càstig de Déu que us està mirant? Serpents, raça d’escurçons, si sou sols bons en extern, com escapareu del fons implacable de l’infern? Si no deixeu la malícia i no sembreu, al plegat, la lleialtat, la justícia, l’amor i la caritat […] Jo us dic, que tal com obràreu, amb vosaltres es farà! Perquè sou gent corrompuda …

Judes i els fariseus (7)

• Per això els del Sanedrí, que coneixem l’amenaça, anem  seguint la seva passa pel que pugui esdevenir. Si ell no deixa aquesta idea li vindran dies de dol…
• Aquí el seu poder s’ha de tòrcer davant la raó i la força del poder del Sanedrí!
• Perquè estaba rodejat d’ignorants que l’aclamaven. I per evitar un tumult hem preferit esperar…
• Fóra de gran patriota lliurar-lo …
• Fóra aquest l’únic remei…
• I el Sanedrí té riquesa i paga amb esplendidesa quan li presten un servei!
• Sembla que hem trobat el gos que no és fidel ni agraït. A la mirada ho té escrit: lladre, fals i ambiciós! Pensa i estigues alerta! Per si t´hi vols acollir, recorda que el Sanedrí sempre té la porta oberta!

Judes ven el seu mestre (6)

• De les coses més estranyes amb traça s’ha escorregut. No han valgut paranys ni manyes. Aquest home ens ha vençut.
• No ha vençut. Ell interpreta la Llei com li sembla bé; però sabem que és perfeta perquè Moisès la va fer.
• En tot això estic conforme, més cal fer la prensió.
• Jo us vinc a donar la forma, potser la solució.
• Però jo desitjaria que actués molt diferent. Pel bé de tots ho voldria; mes Ell com sempre va fent.
• La nostra Llei no és ingrata amb els que són … com ets tu.

Borrascosa sessió del Sanedrí (15)

• Us he cridat a deshora perquè el cas és molt urgent; no podem perdre un moment…
• Com que el poble és infantil i no sap que li convé, tots nosaltres hem de ser qui l’allunyi d’aquest vil.
• És un malvat insolent!
• El seu procedir és innoble!
• Perverteix el nostre poble!
• I el poble és ben innocent? No serà que s’ha cansat de seguir la nostra via i ha trobat un altre guia que té més autoritat?
• Quina autoritat tindrà si el nostre poder menysprea?
• Reconec i és indubtable que té un poder superior; però això encara és pitjor perquè és per art del diable!
• Més seguint aquest exemple i fent-nos així la guerra, vols dir com ens sostindrem? El nostre poder suprem caurà destruït per terra.
• Si és un home qualsevol que s’ha erigit impostor, caurà, no tinguis temor; fracassarà per si sol!
• Valent-se de sortilegis us ha fet prevaricar i esteu a punt de tombar pel camí dels sacrilegis!
• Per ventura nostra Llei jutja algú sense escoltar-lo?
• No m’agrada pas això que en parlis amb tanta idea. Mira si de Galilea mai n’ha sortit res de bo!
• Jo no vull intervenir en tot això que trameu. Sense mi ja us ho fareu!
• Un altre exemple evident del que pot aquest Messíes; amb les sevesteories perverteix la nostra gent!

Judes davant les turbes (3)

• Jo dic que aquesta aventura no pot acabar gens bé.
• Per què disposen de nosaltres com a bens? Mai, però com el cas d’ara no tingué perill igual. I no sé, vull veure encara com acabarà el final!
• Com vols que acabi? Amb la pena que li dictarà el Sanedrí.

Jesús és pres a Getsemaní (2)

• Tots els qui prendran espasa, per l’espasa moriran.
• Heu sortit de vostres cases per sorprendrem d’amagat, armats amb bastons i espases com si jo fos un malvat […] No passeu la més fretura i apodereu-vos de mi.

Jesús davant d’Anàs (3)

• Tenia molt d’interès per veure’t de prop Jesús. De mi no has de témer res; per tant, no estiguis  confús. Diu que tens una doctrina que ha mogut  gran enrenou, que és tan pura i tan divina que tot el poble commou […] Jo no ho crec. Qui és  que s’exposa a fer un delicte tan greu? […]   A veure, doncs: no voldries fer-me una  exposició de les teves teories per comprendre-les millor?
• Si tan públic he parlat, perquè em preguntes a mi? Pregunta als que han escoltat, ells saben el que vaig dir.
• Desvies la qüestió molt astut. Ja saps què fas!… Jo penso que és molt millor que l’interrogui Caifàs.

Procés religiós de Jesús (8)

• Ja sabeu tots el delicte que l’acusat ha comès; i ara el nostre veredicte ha de caure amb tot el pes! Més perquè  no sigui erroni el nostre judici, cal que vingui algun testimoni i que declari ben alt. Cal que tots tinguem prudència i fem les coses molt bé; després vindrà la sentencia i el càstig, si així convé!
• I bé. Què respons, a veure, a això que aquests han dit? No dius res?… Així hem de creure que aquests homes no han mentit… Deixa d’estar pensatiu i deixa aquest posat trist…
• Blasfem!… Condemnació! Tots vosaltres acabeu d’oir la confessió per la seva pròpia veu! Per què cap més testimoni si ell mateix s’ha fet la sort? Té l’esperit del dimoni! Què us en sembla?
• Recorda que cal que el vegi el pretor de la ciutat. Tanqueu-lo fins que claregi. Després, portem-lo a Pilat.
• La causa ja està conclusa i la sentencia també. Ja no veurem gent il·lusa que el segueixi pel carrer.
• Han anat tan bé les coses i tant s’han precipitat que la causa començada arriba ja al bell final.
• Un final que ja desitjo veure conclòs i oblidat.
• En fi, que no ens interessen els dubtes i escarafalls que ara et dicta la consciència. Judes, ja t’arreglaràs!

La nit del dijous (3)

• I aquelles grapes impies l’han lligat com a un malvat, i entre crits i flastomies se l’han endut a ciutat,
• I l’han tancat de seguida a l’ombra d’una presó, després de bufetejar-lo fins a deixar-lo sagnós, descopir-lo i maltractar-lo com si fos un ca rabiós! I allà ha quedat amb la febre del martiri i de l’afront, sol, ben sol, amb la tenebra de la ingratitud del món!
• Tenir confiança i esperar fins a la fi. Han davallat de molt alt els designis de tempesta: cal que damunt de sa testa s’hi desfermi un temporal!

Procés civil davant de Pilat (16)

• Nosaltres l’hem acusat de sacríleg i blasfem, però davant de Pilat recordeu que no podem. Ell trobaria molt fort, i qui sap si sospitós, dictar una pena de mort per un motiu religiós. Cal que l’acusem abans d’erigir-se rei innoble, de rebel contra els romans i amotinador del poble.
• Quina acusació porteu contra aquest home?
• Si no fos un malfactor no te l’ahuríem lliurat, pots estar-ne ben segur!
• Nosaltres pensem com tu, amb justícia i equitat!
• Tot això vol dir ben clar que heu acordat la sentència, doncs calmeu vostra impaciència, jo no em vull precipitar. Per portar un home a la creu calen proves convincents!
• És un subjecte poc noble que no té respecte a res!
• A aquest home l’hem sorprès pervertint el nostre poble!
• Ha estat aquest malfactor qui ens ha dit que no paguem el tribut que tots devem al Cèsar emperador!
• Tres delictes, Ponç Pilat,  tots de pena capital: sedició, atemptat contra el tresor de l’estat i suplantació reial!
• Tot el que dius és molt bell, per bé que molt intrincat… Però… Què és la veritat?
• Jo no trobo causa en ell! Imposeu-li, si voleu, sancions, càstigs morals, els quaranta assots legals, però no el que preteneu!
• No t’hauriem molestat per un càstig tan lleuger!
• Tot això ho podíem fer llegitimament, Pilat!
• Aquest home es pren a broma, la Llei i l’autoritat.
• Els seus delictes són grans!
• Ataca la nostra Llei!

Jesús davant d’Herodes (3)

• Paraules no li han mancat cada cop que ha blasfemat de la nostra Llei sagrada!
• Ha malparlat de la Llei a tota hora i en tot lloc; i per si encara fos poc, s’anomena ell mateix rei!
• Retorneu-lo a Ponç Pilat! Mes com tota burla és poca, que hi vagi com li pertoca a la seva majestat! Les grans personalitats han de tractar-se com cal… Poseu-li el mantell reial de les grans solemnitats! Les riqueses ha de dur-les aquell a qui escaiguin més. Passegeu-lo pels carrers convertit en rei de burles!

D’Herodes a Pilat (14)

• Com puc torçar la justícia condemnant un innocent, si és per odi i per malícia que l’acusa tanta gent?
• Perquè vegis el menyspreu que li mereix aquest home, li ha fet posar aquest mantell perquè el poble hi faci broma i tothom es rigui d’ell!
• Veieu que l’heu acusat d’una manera resolta com un home que ha excitat tot el poble a la revolta; i sense esperar disculpa l’he interrogat, com sabeu, i en ell no he trobat cap culpa d’aquelles que l’acuseu […] Per tant, el castigaré per donar-vos compliment, i després el deixaré que marxi ben lliurement.
• És un vil!
• És un blasfem!
• La seva vida és ingrata!
• Aquest home és un malvat, un ésser blasfem i abjecte!
• Destrueix la nostra llei amb les seves teories!
• Acabem aquest conflicte […] J Jo tinc el convenciment que aquest home és innocent de tot el que l’acuseu […] Que suri la lleialtat damunt dels baixos instints, perquè jo, savis rabins, el deixaré en llibertat!
• Per un malvat impostor que actua sempre amb fal·làcia, no vulguis caure en desgràcia de Tiberi emperador!
• No pot viure entre homes bons un reu blasfem i malvist!
• Quin mal ha fet aquest home?
• Tu saps que aquest s’ha fet reu perquè és enemic de Roma!
• Ataca la nostra Llei que és la llei del teu imperi!

La flagelació (4)

• Ara veuràs, gran senyor, les fineses que tindrem.
• No hi ha en tot Jerusalem qui et pugui tractar millor.
• Bé, prou! L’honor merescut em sembla a mi que ja el té!
• Seria de més presència fer-te seure en tron, és clar, mes sols et podem donar el banc de la paciència! 

Jesús condemnat a mort (3)

• No puc condemnar aquest reu. Cap culpa no és provada.
• Finalment ha claudicat! Qui ha vençut l’obstinació del nostre governador ha estat la legalitat!
• Ja està clos aquest procés, i el que és escrit, és escrit. I no sé com teniu pit per demanar-me res més. Sabeu que m’heu obligat a escriure aquesta sentència que és contra la conciencia del jutge que us ha escoltat. Si ara, doncs, trobeu amarg el rètol que hi ha a la creu, hi ha un remei: no us el mireu, i tombats, passeu de llarg.

El carrer de l’amargura (3)

• Entre la gent que el seguis i entre molts d’altres també, que la ignorància supina té un lloc a cada carrer.
• En què penses, Nicodem?
• En l’estultícia dels homes…

La crucifixió (3)

• Aquest és un fals profeta que sols vivia enganyant!
• “Està vençut i ho proclama!
• Sí, vençut i destrossat! […] No té ni un racó de terra, cap cosa no li pertany, i els  amics que abans tenia l’han venut i abandonat. La seva runa és completa! Està llest, anihilat!

Després de la mort de Jesús (4)

• Si tu haguéssis vist la ràbia amb que totsl ’han acusat, tot i sabent sa innocència  també hauries claudicat. I és que l’odi d’aquest poble  m’hauria fet perdre a mi!
• Ets covard i ets egoista! Solament penses en tu, i la teva egolatria t’ha tornat  cruel i dur! Què t’importen la tortura i el sofrir de l’altra gent si fins a tu no hi arriben? 
• A mi no em poden convèncer les vostres pobres raons […] Un poder que us confonia perquè era ple de raó; que us feia perdre el prestigi davant de la nació […] I ara que heu comés el mal us domina ja la por de que esdevingui el prodigi!
• I a tu no et domina, no?

En temps de Quaresma i amb la “penitència” que se’ns imposa, però confiant en el significat de la Pàsqua, una lectura acurada, i posterior reflexió, d’aquesta mostra passionària pot ajudar a fer més suportable i a prendre’s  amb un cert humor el “calvari” que estem patint i el que patirem…

En qualsevol cas: “Després, però, de la nit, ha de brillar l’alba clara” i malgrat tot, un dia o altre, tal vegada “Esdevingui el prodigi”.

Març de 2018 (revisat i ampliat l’Abril de 2019)

Per segon any consecutiu, el Llorenç Mimó i jo, hem tornat a ser al capdavant d’un nou muntatge dels Pastorets. Tot un repte i, alhora, tot un plaer. Fidels als nostres principis, hem mantingut l’estil que ens caracteritza i que ja va quedar reflectit en la posada en escena la passada edició. De fet, s’ha donat continuïtat a un projecte pensat per dos anys, que es tancarà el proper dia 14 de gener amb la darrera representació.

Enguany però, donades les circumstàncies històriques que vivim, hem plantejat un enfocament amb pincellades reivindicatives, que respon a un sentiment solidari envers tots els demòcrates. Per aquest motiu, al principi de cadascuna de les representacions, en nom del col·lectiu que les fa possible, hem fet una sentida dedicatòria a l’Oriol Junqueras, a en Joaquim Forn, a en Jordi Sànchez i a en Jordi Cuixart, els quals, privats de llibertat injustament i lluny de les seves famílies, enguany no han pogut assistir a cap de les múltiples representacions dels Pastorets que es fan arreu de  Catalunya.

S’ha de dir que l’acceptació del públic assistent s’ha traduït en una llarga ovació que, alhora,  ha tingut un efecte encoratjador pel conjunt d’actors i actrius que esperava amb impaciència l’inici de l’espectacle.

I ha començat a sonar la música: Jingle Bells 1935 … S’han apagat els llums  … La sintonia d’Olesa Ràdio ha omplert la sala i la projecció a la pantalla ha concentrat l’atenció … Una veu en off!  Cinema o teatre? Dia 25 de desembre, Nadal, una proposta renovada dels Pastorets.

El repartiment d’enguany està format per:

Locutor: Víctor Vicente, Narradora: Anna Mª Alemany, Lluquet avi: Andreu Avel·lí Font, Rovelló avi: Albert Amat, Lluquet: Pau Povill, Rovelló: Jan Cànovas, Satanàs: Martí Vallès, Llucifer: Ferran Manyà, Pere Botero: Joan Soler, Supèrbia: Núria Valls, Ira: Elena Salas, Golosia: Emma Cànovas, Enveja: Laia Guillamon, Luxúria: Anna Calduch, Peresa: Anna Algarra / Alba Soler, Avarícia: Jordina Cascante, Diable becari 1: Marc Figueras, Diable becari 2: Roger Espinar, Elisabet: Aina Nolla, Getsè: Josep Mª Pallarès, Getsena: Mª Rosa Foguet, Jeremies: Fran Escorsell, Marta: Ariadna Batista, Herald celestial: Ot Boltà, Sant Miquel: Ferran López, Sant Gabriel: Eva Fornieles / Mercè Dalmases, Àngel becari: Iona Roca, Josep: Jordi Maylinch, Maria: Maria Barato / Mercè Dalmases, Simeó: Isidre Montserrat (pare) / Andreu Avel·lí Font / Albert Grivé / Daniel Buson, Jepó: Ramon Jorba / Andreu Avel·lí Font, Jepona: Alba Soler, Anam: Joan Cervera, Anama: Meritxell Cortès, Joanoi: Sadurní Paltor, Joanoia: Jana Flotats, Royal Ballet Infern: Nicole Cera, Jana Figueras, Laura Hernández, Malena Juan, Natàlia Martín, Marina Pérez, Paula Soto, Griselda Subirachs i Jordina Subirachs

Paga la pena remarcar que per a la representacions dels dies 6 i 7 de gener hem hagut de fer quatre canvis d’última hora per malaltia dels titulars. Sortosament disposem d’un planter amb moltes possibilitats i no s’ha notat res. Toquem fusta per a la darrera representació!

L’equip tècnit l’integren:

Realització escenografia: Andreu Avel·lí Font i Cristóbal Pareja, Filmació: Joan Riera, Disseny il·luminació: Paula Jornet, Fran Escorsell, Albert Rodríguez i Joan Alà, Tècnic llums: Paula Jornet, Tècnic so: Albert Rodríguez, Vestuari: Eulàlia Casanovas i Mercè Font, Utillatge i servei de funció: Josep Riera, Maquillatge: El Casal, Màscares becaris: Laia Sisteró, Perruqueria: Carme Montserrat, Cordinació Royal Ballet Infern: Míriam Grau, Idea Pròleg: Geno Mimó, Cartell i programa de mà: Martí Alcon, Publicitat i difusió: Daniel Buson i Albert Grivé, Gravació: Ramon Planas, Producció: El Casal, Ajudanta de direcció: Míriam Garcia, Idea i direcció: Jaume Farrés i Llorenç Mimó

En el capítol d’agraïments: La Passió, Daina-Isard Cooperativa d’Ensenyament, OlesaAteneu, Vda. de Joan Dalmases Muntané, UEC i Olesa Ràdio.

I res més, s’ha acabat una etapa molt satisfàctoria en tots els sentits. Moltes gràcies a tothom que ha participat en el projecte i també al públic que ens ha honorat amb la seva presència.

Gener de 2018

Una tríada és un grup de tres, persones en aquest cas, que tenen alguna relació en comú de tal manera que cadascuna suposa o inclou les altres dues. He de dir que també te un altre significat que m’abstindré de comentar per tal de no ferir susceptibilitats.

A Catalunya en patim una que m’atreveixo a qualificar de prodigiosa. Es tracta de Rivera, Iceta i García Albiol, tres personatges dels quals en diré alguna cosa que, des del meu punt de vista, els descriu perfectament i justifica el fet de considerar-los una tríada.

Rivera

S’acosten les festes nadalenques i com és natural no hi poden faltar Els Pastorets. Com afeccionat a aquesta tradicional representació, tan arrelada a la cultura catalana, m’ha vingut a la memòria aquest fragment:

Satanàs: A la fi l’hora ha sonat d’emprendre la gran batalla, i si mon poder no falla, tindré al món en un plegat. Que comenci, doncs la guerra en contra del poder etern. Veniu, fúries de l’Infern! I que s’esberli la terra!

Llucifer: Aquí som, ho Satanàs! I em pensó que no cal dir que estem disposats a obeir tot allò que ens manaràs.

Sant Miquel: Atureu-vos, insensats! Prou blasfèmies i heretgies, miserable criatura […] Torna-te’n, doncs, al pregon de tes cavernes impures a esbravar el teu afront …

Satanàs: Se’m fa un nus aquí a la gola que no em deixa respirar.

Sant Miquel: Enfonsa’t en els abismes per sempre més Satanàs!

Quan hom analitza l’entorn en el qual viu, és molt possible que hagi conegut individus que, com a conseqüència de les seves desmesurades aspiracions i  malgrat estar convençuts del seu èxit potencial, el curs dels esdeveniments els ha fet tocar de peus a terra; per això, en la majoria de casos, han acabat malament.

Aquests tipus es caracteritzen per una colla de trets molt significatius: arrogància, prepotència, xuleria, cinisme, hipocresia … Es tracta d’un cúmul de “qualitats” que evidencien un egocentrisme fora de mida adobat per un afany de protagonisme sense límits i portat a la pràctica a qualsevol preu.

Dit això, la pregunta és: senyor Rivera, amb quin personatge d’Els Pastorets s’identifica?

Iceta

“En el espejo de mi habitación […] Y pensaba con toda la razón, que hay dos clases de gente nada más, los artistas y todos los demás […] Me hartaba de cantar y de bailar […] Mamá, quiero ser artista ¡Oh! Mamá, ser protagonista” (Concha Velasco, 1939).

No fa gaires dies, Miquel Iceta va dir: Pactaré amb qui em faci President. Tota una declaración de principis. He dit principis? Miquel Iceta vol ser President, vol ser protagonista! De fet, d’artista ja n’és. Perquè s’ha de ser artista per portar tants anys vivint a costa de l’erari públic. Miquel Iceta ha dit: En el cas de ser President, jo viatjaria a Madrid i per Europa mentre un Primer Conseller assumiria el govern. Ole, olé i olé! Suposo que no cal fer cap més comentari.

Inspirant-me en una de les seves glorioses intervencions en campanya electoral, m’atreveixo a dir: Per favor, lliureu-nos d’aquest artista! El nostre país no necessita aquest tipus d’artistes, en tenim de molt bons, tant en l’àmbit aficionat com en el professional. Per cert, de titelles també.

Ignoro com pensa incrementar el nombre de diputats i diputades, també com pensa poder arribar ser president, el que tinc clar és que amb el seu posicionament no li quedarà més remei que escoltar: “¿Dónde vas Miquel Iceta, dónde vas triste de ti? Voy en busca de un escaño para poder sobrevivir”.

 García Albiol

Garcia Albiol hagués estat un perfecte inquisidor, al seu costat, Torquemada un simple aficionat. Ves per on, ara resulta que la gent de TV3 no és norma Podria explicar Garcia Albiol, el seu concepte de normalitat?

És probable que no, perquè per explicar conceptes cal saber que és un concepte i, en aquest terreny, com en d’altres, em sembla que quan es tracta de definir, la seva capacitat és més aviat minsa. Garcia Albiol, a banda de repetir el que se li mana, advertir, insultar  i amenaçar, ben poca cosa més deu ser capaç de fer. Per això se’l va triar per ocupar els càrrecs que ostenta.

Imagino que una de les seves aspiracions és posar el candau a TV3, fer fora a tot el personal i convocar un càsting per tal de tenir a l’abast una plantilla de personal de “adhesión inquebrantable” i, com a conseqüència, una televisió “afecta al régimen”.

Faria bé en reflexionar sobre el paper que ha assumit per tal d’evitar-se haver de figurar a les hemeroteques com un personatge grotesc.

“Cogito ergo sum”,  Discurso del método  (René Descartes, 1596-1650)

Espero que la qualificació de tríada prodigiosa s’entengui.

Novembre de 2017