Els trets que defineixen l’estupidesa són variats, però de tots ells n’hi ha un que és extremadament significatiu. L’estúpid acostuma a destacar per la seva  presumpció, presumpció que progressivament es transforma en supèrbia. Segons el jurista musulmà Abu Bakr Al-Turtus (1059-1126), “la supèrbia és un excés de presumpció”.

Pels estúpids, l’única manera d’aconseguir protagonisme és fer ostentació pública de la seva estupidesa. Aquest procedir és típic d’uns personatges que es dediquen a “fer de polítics” perquè de la política n’han fet el seu ofici.

Davant del nivell exhibit, se m’acut la possibilitat que alguna universitat es decideixi a crear una nova titulació: Màster en estupidesa. Ben segur que la quantitat de matriculacions suposaria una bona font d’ingressos per a les facultats seleccionades. Una altra cosa fóra el prestigi, cosa que avui dia sembla ser que no té massa importància.

Albert Camus (1913-1960) deia que “l’estupidesa insisteix sempre”, motiu pel qual, obtenir l’acreditació acadèmica seria relativament fàcil perquè d’estúpids no en falten, en especial d’insistents (només cal veure que passa al Congrés, al Parlament, a les tertúlies i llegir determinats articles).

Tal com s’ha evidenciat en casos recents, no els caldria anar a classe, ni haver de presentar treballs i molt menys, presentar-se a algun tipus d’examen; pels docents, seria suficient comprovar la capacitat de l’estúpid a l’hora de persistir en allò que el caracteritza.

12/10/201

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “La nova titulació dels màsters en estupidesa” el 5/11/2018