Els de la meva generació, ben segur que recordaran (quan a l’escola sí que s’adoctrinava) la famosa enciclopèdia Álvarez. En ella, es definia Espanya com una “unidad de destino en lo universal” i també es podia llegir allò de “una, grande y libre” tot referint-se a la idea de “patria”.

Suposant que es pugui, em pregunto si hi ha algun intel·lectual unionista que sigui capaç d’explicar què significa “unidad de destino en lo universal”, concepte abstracte per excel·lència, però del gust dels “afectos al régimen” i dels nostàlgics d’èpoques pretèrites, que han despertat de la letargia.

Pel que fa a “una, grande i libre” no cal, perquè, sens dubte, Espanya és única; que se la consideri gran, depèn del concepte d’aquesta magnitud que es tingui i pel que fa a la llibertat, la història recent és ben explícita.

En entorns suposadament civilitzats, la retòrica totalitària s’hauria d’haver superat, perquè històricament han quedat demostrats els seus efectes nocius.  És per això que voldria creure que, al segle XXI, la majoria de la ciutadania té plena consciència que el ressorgiment de l’extrema dreta, bàsicament es deu al discurs de personatges indecents i assedegats de poder (Casado, Rivera i la resta d’impresentables que els fa de claca) amb el suport econòmic i mediàtic de poders fàctics sense escrúpols.

El fanatisme i la ignorància, xacres estructurals del país, com no podia ser d’altra manera, són els aliats imprescindibles d’aquest ressorgiment que hauria de ser neutralitzat, de forma contundent per l’acció competencial dels tres poders de l’Estat.

“España es una deformación grotesca de la civilización europea” (Ramón María del Valle-Inclán, 1866-1936).

15/10/2018

Publicada al Bloc de VILAWEB el 25/1/2021