Pilat: Apliqueu, doncs, el criteri i el costum en aquest cas. Qui voleu que us alliberi: Jesús o bé Barrabàs? (La Passió d’Olesa de Montserrat).
S’ha arribat a un extrem en què, pels “professionals de la política”, votar x, y, z… o el que convingui és indiferent; de fet, es tracta d’una pràctica que anul·la qualsevol criteri personal i va en detriment d’un sistema que hom suposa democràtic, però que grinyola per tot arreu perquè s’ha optat per una via que no porta enlloc i que genera dubtes més que raonables a qualsevol persona que pensi.
La qüestió de fons rau en què, pels “paràsits” del sistema, l’únic objectiu és mantenir l’estatus que atorga el fet de constar com a “figurant” en una llista electoral tancada i l’adhesió infrangible a les directrius que emanen d’unes cúpules instal·lades en el poder, més pendents de perpetuar-se que de fer política amb honestedat i al servei de la ciutadania.
Amb tot el meu respecte per a qui ha optat per una vida d’espiritualitat de caire religiós, vull remarcar que l’anomenada “disciplina de partit” és comparable a un dels tres vots que regeixen la vida monàstica: la obediència. La pobresa i la castedat les deixo per a una altra ocasió…
En política, tot sembla indicar que el problema de fons no és altre que la quantitat de personal a col·locar quan s’han guanyat unes eleccions. Res de nou. Ha passat, passa i passarà. És un problema d’equilibris enquistat i de difícil solució. O no… Tot és qüestió de tirar pel dret i tenir en consideració, únicament, les necessitats reals, la preparació i la vàlua de qui aspiri a ocupar un càrrec; no la pertinença a un partit determinat, l’afinitat o altres vincles inconfessables. Però, arribats a aquest punt, qui tindrà l’atreviment de tirar la primera pedra?
Tanmateix, palesa la impossibilitat de qualsevol canvi en aquesta matèria, ja posats a fer, es podria partir d’un criteri general fonamentat en la Successió de Fibonacci (Pisa, 1175-1250). Així doncs, partint d’un càrrec en concret, cadascun dels següents es calcularia en base a la suma dels dos anteriors: 1 1 2 3 5 8 13 21 34 55 89 144 233 377 610 987 1597 2584 4181 6765 … Aquest creixement en espiral “fins l’infinit” cobriria totes les necessitats i al no quedar ningú a l’atur, problema resolt.
Però què passa quan unes eleccions es perden? Doncs que tornem al principi: Votar x, y, z… o el que convingui. Pragmatisme en estat pur.
Març de 2026