En una de les seves antològiques màximes, Gabriel Rufián, el dia 10 de febrer, va deixar anar: “Tinc zero suport polític, però tinc suport popular.”

Coneixedor del protagonisme que cerca i s’atorga, aquesta afirmació no em sorprèn en absolut, ans al contrari, reafirma el concepte que en tinc. En qualsevol cas, aquesta darrera manifestació evidencia, encara més, l’egocentrisme d’un personatge que des del 2013 no ha fet altra cosa que procurar escalar posicions a base d’una retòrica que al principi podia tenir una certa gràcia, però que el pas del temps ha fet aflorar la mena d’individu que és en realitat.

Argumento aquesta opinió amb un article que vaig escriure el 12 de novembre de 2025 –Deixin de fer mal al meu país– basat en un altre del mes de març de 2022 –Quan hom deixa de ser graciós– i que hom pot recuperar a www.jaumefarres.cat

I com en altres ocasions, se m’acut un fragment de La Passió d’Olesa de Montserrat, prou il·lustratiu, deixant de banda les referències messiàniques pel que fa al cas:

“Si el veieu tal com és ara és que cal que sigui així. No compreneu que prepara el poble que ha de regir? Però quan arribi el dia que nosaltres esperem i es proclami rei i guia dintre de Jerusalem, ressonarà el crit de guerra damunt el poble jueu i tota la nostra terra seguirà darrera seu. Meravelles i prodigis floriran centuplicats; no restaran vestigis de tots els dolors passats. I amb l’enemic que ens governa foragitat del país, gaudirem de pau eterna i això serà un Paradís.”

Gabriel Rufián és un d’aquells personatges que apareixen en moments de rebombori i que, dotats d’un carisma  malentès, es postulen per a desenvolupar una “nova manera de fer política”. Aquets entabanadors, la llista és llarga, no tenen cap problema per a contradir-se o renegar dels seus principis en el supòsit de què en tinguin perquè, al capdavall, el seu objectiu és l’acomodament i poder viure, el millor possible, del sistema que a priori criticaven malgrat predicar el contrari.

I acabo fent referència a l’entrevista que avui, dia 12 de febrer, Ariadna Oltra li ha fet a Matins. Paga la pena recuperar-la…

Febrer de 2026