Les reaccions de l’unionisme i de la ultradreta davant el trasllat el presos a Catalunya no em sorprenen en absolut, ans al contrari, em confirmen el seu concepte de justícia; tant pels uns com pels altres, la justícia comporta venjança i humiliació de l’enemic. I és en aquest punt on es torna a evidenciar que el fet de pensar diferent (he dit pensar?) fa que adversari s’identifiqui amb enemic. Res més lluny de la realitat en entorns democràtics.

El trasllat a Catalunya no és cap concessió, es tracta simplement de complir amb la llei, la llei tantes vegades invocada pels sectors que ara critiquen la seva aplicació. Cinisme, hipocresia i vilesa en uns i pobresa mental en altres, compensada per la força bruta.

Podria entrar en comparatives passades i presents  en aquesta matèria però la realitat parla per si sola. Els presos polítics catalans no gaudeixen de cap privilegi, ni crec que el vulguin; del que estic convençut és que desitgen que s’imparteixi JUSTÍCIA. En els casos que ens ocupen, impartir justícia hauria de ser tan senzill com retirar unes imputacions no provades i que la realitat desmenteix.

“Tots som iguals davant la llei, però no davant dels encarregats d’aplicar-les”  (Stanislaw Lec , 1909-1966).

Per cert, en base a la seva suposada formació, José Mª Aznar hauria de saber que el darrer cop d’estat, llevat de l’intent frustrat de 1981, es va produir el 1936. La prudència, que és bona consellera, li hauria de suggerir callar, no fos cas que un bon dia… Temps al temps, perquè tard o d’hora la història, justament, situa a cadascú on li correspon.

4/7/2018

Publicada al diari ARA amb el títol “El trasllat dels presos polítics” el 5/7/2018, a EL PERIÓDICO amb el títol “Els presos polítics catalans no gaudeixen de cap privilegi” el 6/7/2018 i a EL PUNT AVUI amb el títol “Justícia” el 8/7/2018