Benvolguda (tractament per imperatiu legal) Soraya, tant si perd com si guanya aquestes primàries, no em puc estar de dedicar-li aquest fragment (Conversió de Maria Magdalena) de La Passió d’Olesa de Montserrat: “Però van passant els dies i la teva fi vindrà, i tota tu una desferra, sense un amor pur i dolç, retornaràs a la terra feta cendra i feta pols. Tots aquells que et volten ara, tots desapareixeran quan veuran la teva cara que es va marcint i arrugant […] Pobra Maria! Quina llàstima que em fas! Estàs endimoniada i quan tu parles no ets tu. Dintre teu hi ha la niada de set fills de Beelzebú que et turmenta i et domina”.

Del seu discurs actual vull destacar la apel·lació a la humilitat, valor que, com tots els personatges arrogants i prepotents, vostè ignora de forma permanent. Intueixo que les seves aspiracions, davant la competència fratricida a la qual s’enfronta (Casado-Cospedal) i les crides a la unitat (de conveniència) li aconsellen interpretar un paper que no li va però que es veu obligada a representar de cara a la incomptable militància, que en realitat sembla ser que no és tanta. En qualsevol cas, la seva petulància la delata. “Pobra Soraya! Quina llàstima que em fas!”.

9/7/2018

Publicada a EL PUNT AVUI el 13/7/2018