El dia 18 de maig de 2018 vaig tenir el goig de presentar Reflexions en veu alta 2009-2018, llibre publicat per l’editorial Sunya, gràcies al suport i finançament d’OlesaAteneu i de la Comunitat Minera Olesana respectivament. A totes dues entitats, el meu agraïment més sincer.
L’acte de presentació va ser conduït, de forma molt personal i entranyable, pel periodista local Marc Amat, del qual he de dir que havia estat alumne meu quan cursava l’ESO. També hi van participar el president d’OlesaAteneu, l’Albert Amat –autor del pròleg- i el president de la Comunitat Minera Olesana en Joan Arévalo. He de dir que l’assistència va ser considerable i que el bon ambient existent, va propiciar un col·loqui força interessant pel que fa a les preguntes formulades: motivacions, mètode treball, finalitat, expectatives, etc.
En relació a la justificació del llibre, dir que va ser a finals del 2009, com a conseqüència d’un esdeveniment familiar puntual, que em vaig adonar que tenia la necessitat d’exterioritzar pensaments i opinions que jo tenia sobre temes diversos. Així doncs, em vaig decidir a fer-ho mitjançant cartes, cartes que al principi, vaig enviar – a diferents mitjans de comunicació – de mica en mica, però que com aquell que no vol la cosa, de forma progressiva, cada vegada ho vaig anar fent amb més freqüència. Unes van ser publicades, – al principi en comptagotes -, d’altres no, però he de dir que a dia d’avui, el percentatge de publicació és molt satisfactori, la qual cosa m’esperona a continuar escrivint. Escriure periòdicament als diaris, de forma epistolar, és una manera de participar d’un debat social d’ampli espectre temàtic que m’ofereix l’oportunitat de denunciar públicament accions i situacions que considero inadmissibles.
Mitjançant aquesta pràctica vaig arribat a la conclusió que el fet d’escriure, i signar amb nom i cognoms, era un exercici de responsabilitat que em comprometia i que, com no podia ser d’altra manera, m’obligava a estar informat i a reflexionar, però per damunt de tot, a ser crític amb els esdeveniments que dia darrere dia conformen el panorama que ens envolta.
Com a conseqüència, i amb tota humilitat, considero que estic en condicions d’aportar el meu punt de vista amb un cert coneixement de causa malgrat mai disposo de tota la informació que voldria i, ben segur, aquella que tinc a l’abast és insuficient. Personalment penso que, aquesta activitat continuada, és equivalent a una teràpia, a una vàlvula d’escapament davant la impossibilitat de poder dir coses cara a cara, com m’agradaria poder fer, o bé d’utilitzar altres canals per a poder expressar-me. La temàtica tractada des que em vaig decidir a escriure ha contribuït a reforçar el meu ideari, també en alguns casos, a canviar determinats paradigmes; en qualsevol cas, però, ha estat com una entrada d’aire fresc que m´ha aportat higiene mental.
Maig de 2018