Borrell “l’Histrió”

Qui més qui menys deu conèixer individus que es consideren superiors a la resta de mortals. Particularment considero que és molt probable que sigui la conseqüència d’un complex d’inferioritat, d’alguna frustració inconfessable o d’algun trauma no superat. Ves a saber… En qualsevol cas, no deixa de ser simptomàtic que aquesta mena de personatges facin manifestacions públiques que són autèntics insults a la intel·ligència de les persones.

“Abaixeu la calefacció o talleu el gas de casa vostra…” Aquesta recomanació antològica de l’Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat des de 2019 és incommensurable, mereix figurar en els programes d’estudis diplomàtics i ser referent per a qualsevol polític amb aspiracions. Tanmateix, no es pot obviar la posterior matisació al respecte segons la qual, ell mateix aclareix que la petició de baixar la calefacció no va dirigida a Espanya perquè no rep gas rus. L’argument no té preu!

Malgrat el desgavell que impera en les institucions, de forma molt greu en les supranacionals, dubto que el senyor Josep Borrell passi a la història com a estadista; en qualsevol cas, si per aquelles vel·leïtats que es donen en ocasions succeís, hauria de ser com a histrió de la gran farsa europea del primer quart del segle XXI.

10/3/2022

Publicada a LA VANGUARDIA amb el títol “Abaixeu la calefacció?” el 15/3/2022

Penso, opino, escric…

“Entre los individuos, como entre las naciones, el respeto al derecho ajeno es la paz” (Benito Juárez, 1806-1872)

La suposada racionalitat dels humans no deixa de posar-se en qüestió cada vegada que són capaços de provocar conflictes bèl·lics. El darrer exemple el tenim en la guerra desencadenada per Rússia i que Ucraïna està patint. Com si d’una maledicció es tractés, tot apunta a què la guerra és inherent a la condició humana i que les tendències bel·licistes són del tot insuperables.

Des de temps immemorials, tot un ventall de personatges de tota mena i de luctuós record, sinistres, amb ambició il·limitada, messiànics…recolzats per individus fanàtics sense escrúpols i poders fàctics interessats, han sigut els protagonistes responsables de causar víctimes incomptables, sembrar odis i provocar desolació.

Davant d’aquesta realitat incontestable em pregunto quina utilitat tenen les institucions supranacionals, perquè és evident que els principis fundacionals han passat a millor vida. Falta de voluntat o de capacitat?

Sigui una cosa o l’altra, o es repensen els objectius o es tanca la paradeta. Ja n’hi ha prou d’inoperància!

6/3/2022

Publicada al Bloc de VILAWEB el 8/3/2022, a EL PERIÓDICO amb el títol ¿És la guerra inherent a la condició humana? el 8/3/2022, a EL PUNT AVUI el 9/3/2022, a EL PERIÓDICO amb el títol “¡Ja n’hi ha prou d’inoperància!” el 10/3/2022 , a Regió 7 el 12/3/2022 i al periòdic mensual 08640 (abril)

En procés d’assoliment

No hi ha dia que no em sorprengui per les cotes que està assolint la perversió del llenguatge. És escandalosa la quantitat i varietat d’expressions que s’inventen i que, de forma progressiva, es van introduint per tal d’evitar dir les coses pel seu nom; de fet es tracta d’imposar una terminologia, perquè el que realment importa és la retòrica, conclusió a la qual és fàcil arribar sempre i quan hom es prengui la molèstia de reflexionar. Òbviament, es tracta d’una estratègia dissenyada per adreçar-se a un auditori, considerat imbècil, al qual se li han d’evitar frustracions immediates i traumes posteriors atès que la realitat sovint és massa crua, motiu pel qual, s’ha de mimetitzar.

Malgrat el que pugui semblar, aquest fenomen no és nou i l’àmbit educatiu és terreny abonat per a l’experimentació en aquesta matèria. Heus aquí un recull evolutiu d’expressions al respecte: suspès, molt deficient, insuficient, necessita millorar i en procés d’assoliment com a darrera genialitat pedagògica.

Si l’aprenentatge competencial o simplement aprenentatge ha de tenir sentit penso que la maduració personal de l’alumnat s’ha de treballar sistemàticament des de la base i de forma compartida amb  esforç, sacrifici i responsabilitat sense oblidar qui és el o la protagonista del procés educatiu amb totes les conseqüències.

13/2/2022

Publicada al Bloc de VILAWEB el 13/2/2022, a EL PERIÓDICO amb el títol “En procés d’assoliment i altres genialitats pedagògiques” el 15/2/2022 i a REGIÓ 7 el 26/2/2022

Metàfora dedicada als paràsits de la política

En l’àmbit de les ciències naturals es coneix el parasitisme com una relació simbiòtica entre espècies diferents en la qual el paràsit s’aprofita de l’hoste provocant-li algun tipus de dany, inclús la mort; de fet, un paràsit és una mena de depredador. Aquesta relació natural, malauradament també es dóna en els diferents ecosistemes del medi polític; tanmateix la diferència rau en què es produeix dins de la mateixa espècie, motiu pel qual, els efectes consegüents repercuteixen de forma molt negativa en la majoria de la societat.

És per això que, a mode de metàfora, se m’acut dedicar aquest fragment de La Passió d’Olesa de Montserrat als paràsits de política que patim, no només arreu de l’Estat com sovint es vol fer veure, perquè Catalunya no està exclosa de parasitisme polític i no sembla pas que hi hagi la voluntat suficient per a eradicar la xacra.

Joan el Baptista: Gent traïdora, qui us ha ensenyat a fugir de la ira venidora? […] Infatuats i pomposos i amb la supèrbia d’un rei, us dieu escrupolosos observadors de la Llei; però la desfigureu amb manaments ominosos i el poble jueu tracteu amb orgull de poderosos. Feu, doncs, fruit de penitència retracteu-vos de l’error; si voleu trobar clemència sembreu clemència i amor. Que ja rellueix la serra, i l’arbre de fruit corcat serà abatut contra terra i trossejat i cremat.

24/1/2022

Publicada a EL PUNT AVUI el 30/1/2022

Legalitat, dilapidació i ètica

Després de l’afer que s’ha destapat al Parlament de Catalunya, algú dubta dels motius pels quals la desafecció per la política i els polítics en general augmenten en progressió geomètrica cada dia que passa?

Ernest Benach: En aquell context, el sou dels funcionaris no era el que es diu ara, era inferior. Estem barrejant coses. Llegir una notícia del 2008 amb els ulls d’ara no acaba de ser exacte. Les coses han canviat moltíssim i aquella gent que va aprovar això, ara segurament no prendria la mateixa decisió.

Quina barra s’ha de tenir per intentar justificar unes decisions deplorables amb aquests arguments! Ni legal és sinònim de just, ni administrar ho és de dilapidar. Penso que en qualsevol context s’ha d’obrar amb el màxim de justícia possible i tenir cura d’una bona administració, molt més quan es tracta de diner públic. I no es pot obviar que l’ètica ha de prevaldre per damunt de qualsevol altra consideració.

Entre d’altres, i no pocs precisament, Catalunya té un problema prioritari que ha de resoldre si és que es vol carregar d’autoritat moral per a poder afrontar i superar els reptes que li esperen en els propers temps; es tracta de recuperar el prestigi de les institucions en base a la credibilitat d’aquells i aquelles que teòricament haurien d’estar al seu servei. Si això no s’aconsegueix, qualsevol altra acció serà inútil i els esforços esmerçats estèrils; tanmateix, res de nou.

18/1/2022

Publicada al Bloc de VILAWEB el 18/1/2022 i a EL PERIÓDICO el 22/1/2022

Atrapa’m si pots

Diguem que no sóc precisament aficionat als concursos, però el cert és que gaudeixo amb la versió junior d’Atrapa’m si pots. Probablement sigui perquè havent-me dedicat a la docència més de quaranta anys, la cultura i l’educació no han deixat mai d’interessar-me; també perquè considero important que a més de posar a prova els coneixements, es fomentin  valors, actituds positives i comportaments adequats, cosa que en cap cas és sobrer i que sempre és d’agrair.

És per això que em vull referir molt especialment a en Llucià Ferrer, per la seva professionalitat i pel seu saber fer. El tracte proper i exquisit que dispensa als nois i noies, adobat per un positivisme constant, fan que el concurs es desenvolupi amb serietat i rigor, però en absolut exempt d’un ambient sa i afectuós allunyat de la competitivitat mal entesa.

Encoratjo als responsables d’Atrapa’m si pots a continuar i perseverar en la mateixa línia, també a ignorar crítiques i polèmiques que res tenen a veure amb l’entreteniment, la cultura i l’educació.

13/1/2022

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Atrapa’m si pots i el saber fer de Llucià Ferrer” el 14/1/2022 i a REGIÓ 7 el 22/1/2022

Traïdoria i fidelitat en el món del futbol

La perversió actual del llenguatge es posa de manifest quan sovint el vocabulari que s’utilitza per a tractar determinats temes és inapropiat, ho dic perquè darrerament la paraula traïció apareix amb molta freqüència en notícies i tertúlies relacionades amb el món del futbol.

Considero que per parlar de traïció cal partir del concepte de fidelitat, valor aquest, cada vegada menys present en entorns futbolístics. Malgrat les escenificacions cara a la galeria, els interessos econòmics i la desmesura superen amb escreix qualsevol sentimentalisme que pugui aflorar; en aquest sentit, el llistat de casos que hom podria fer avala un fet inqüestionable com és la deriva a què s’aboca el futbol i, molt especialment, els futbolistes d’elit que estan en mans d’intermediaris poc escrupolosos, més àvids de fer negoci que no pas de vetllar pels interessos esportius dels seus representats, simples mercenaris patrocinats més que generosament.

Quan tot just comença l’any, encoratjo als clubs a sembrar fidelitat des del planter i a evitar tripijocs que només contaminen; tot és qüestió de voluntat, valentia i fermesa. Possiblement per aquest camí, en el futur, la paraula traïció deixi de tenir sentit si és que alguna vegada n’ha tingut.

“La fidelitat comprada sempre és sospitosa i, en general, de curta durada” (Tàcit, 56-118)

3/1/2022

Publicada a EL PUNT AVUI el 8/1/2022 i a EL PERIÓDICO el 15/1/2022

El discurs del Rei

“Las instituciones tenemos que tener siempre presente los intereses generales y pensar en los ciudadanos, en sus inquietudes y preocupaciones. Estar permanentemente a su servicio y atender sus problemas. Debemos ser ejemplo de integridad pública y moral “.

Estic segur que la majoria de persones de bé subscriuen aquestes línies, especialment pel que fa a ser exemple d’integritat pública i moral. No obstant, un discurs grandiloqüent buit de contingut és inútil a tots els efectes; és a dir, que amb massa freqüència, els grans principis als quals s’apel·la, poc o res tenen a veure amb la realitat.

L’any 2010 es va estrenar  El discurs del Rei, una gran pel·lícula guardonada amb vint-i-un premis i que és un exponent del cinema britànic pel que fa al tractament de temes històrics. Fidelitat al context i respecte pels personatges, és a dir, rigor. En ella s’explica com de forma totalment inesperada, arran de l’abdicació del seu germà gran, Eduard VIII, el duc de York (1936-1952) és coronat rei d’Anglaterra amb el nom de George VI. Tanmateix, el fet de ser tartamut li suposa un greu impediment a l’hora de desenvolupar les tasques institucionals… Al final però,  gràcies a l’ajut d’un logopeda persistent i a base d’un esforç encomiable en dures sessions de treball, aconsegueix superar les dificultats fins al punt de poder pronunciar el discurs, clar, contundent i realista que els anglesos esperaven escoltar per boca del seu monarca en uns moments transcendentals en què únicament els fets estaven per damunt de qualsevol altra consideració.

28/12/2021

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “El discurs del Rei: grans principis que poc o res tenen a veure amb la realitat” el 4/1/2022