Arran de l’anomenada Operació Catalunya, Andorra s’ha considerat agredida per l’estat espanyol, però malgrat la diferència substancial entre ambdós països no s’ha acovardit, ans al contrari, ha respost imputant Mariano Rajoy Brey, Cristóbal Montoro Romero i Jorge Fernández Díaz de moment…, per un atac a la sobirania d’un estat independent, mitjançant coaccions i amenaces a una entitat financera andorrana.

Caldrà veure com evoluciona tot plegat, de moment però, tots els indicis apunten a què l’anomenada “policía patriótica” va cumplir amb escreix els plans estratègics fixats. La manera com van acabar Banca Privada d’Andorra i la seva filial a Espanya, Banco de Madrid, en són proves concloents.

Tanmateix, aquesta manera d’actuar no tindria explicació sense considerar una qüestió que ve de lluny i que no és altre que un tarannà característic i inconfusible. El text de Baltasar Gracián (1601-1658), escriptor castellà del Siglo de Oro en dóna fe malgrat la distància temporal:

“La soberbia, como primera en todo lo malo, cogió la delantera […] Topó con España, primera provincia de la Europa. Parecióle tan de su genio que se perpetuo en ella. Allí vive y allí reina con todas sus aliadas: la estimación propia, el desprecio ajeno, el querer mandarlo todo y servir a nadie, hacer el Don Diego i “vengo de los godos”, el lucir, el campear, el alabarse, el hablar mucho, alto y hueco, la gravedad, el fausto, el brío con todo género de presunción y todo esto desde el más noble al más plebeyo.”

14/6/2022

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Operació Catalunya: supèrbia i alguna cosa més” el 18/6/2022