Quan es produeix algun esdeveniment luctuós, a banda dels efectes immediats i de les posteriors conseqüències, penso que paga la pena posar molta atenció en els efectes col·laterals.

He de dir que, llevat de desafortunades manifestacions publicades en determinats mitjans de comunicació per part de periodistes que desacrediten la professió i alguns comentaris lamentables apareguts en les xarxes socials, les polèmiques que es podien haver suscitat han brillat per la seva absència, cosa inusual donada  la tendència habitual a treure profit de qualsevol esdeveniment que pugui proporcionar rèdits polítics.

Però quan no ha passat ni una setmana, comencen a aparèixer declaracions que no fan altra cosa que evidenciar la frustració que genera, en determinats personatges de l’escena política, comprovar l’encert de com s’ha gestionat tot plegat des del primer moment. Intueixo que malgrat les protocolàries i obligades ( per les circumstàncies ) declaracions grandieloqüents, s’hagués preferit que l’eficient actuació dels Mossos no assolís l’èxit i el ressó internacional que ha merescut.

Dit això, m’agradaria que algú m’expliqués  a què treu cap el manifest de la Policia i de la Guàrdia Civil, quin problema real hi ha per accedir directament a les dades de l’Europol, les contradiccions en les declaracions d’alts càrrecs de l’administració central i com es pot relacionar el terrorisme amb el procés independentista des d’una òptica de racionalitat.

23/8/2017

Publicada a El Periódico amb el títol “Efectes col·laterals des l’atemptats” el 24/8/2017 i al diari ARA el 26/8/2017