Se suposa que “sus señorías” – és un dir – van al “Congreso” a treballar. Se suposa que quan es va a treballar, s’ha d’estar per la feina. Se suposa que si s’està per la feina, no hi pot haver cap element de distracció a l’abast: llibres, revistes, diaris, tauletes, mòbils …

Pel què he pogut veure per televisió, una colla de “señorías” – entre elles més d’un ministre – s’han dedicat a omplir el temps amb activitats diverses que res tenen a veure amb les seves obligacions professionals, si és que el fet de dedicar-se a la política es pot considerar una professió. Normalment es parla de servei a la ciutadania, oi?

També he pogut constatar – una vegada més – la mala educació que impera a l’hemicicle: escons buits segons qui parla, desinterès pel què es diu, comentaris en veu alta, aplaudiments en forma de claca, xiulades …

Tot plegat un espectacle lamentable que retrata a la perfecció a una part de “sus señorías”, que haurien de tenir molt present que cobren de l’erari públic – sufragat per tota la ciutadania – per fer una feina que segons sembla, és de dubtosa o nul·la productivitat.

13/6/2017

Publicada a El Periódico amb el títol “Moció de censura: Apaguin els mòbils, senyories” el 14/6/2017 i a  El Punt Avui el 15/6/2017