“Podríamos haber usado los atentados políticamente y no lo hemos hecho. No se si otras fuerzas habrían sido tan respetuosos o responsables como nosotros si hubiesen estado en la oposición”.

La frase d’Inés Arrimadas no té desperdici, és antològica. O és que tal vegada pretén que se li donin les gràcies? Que jo sàpiga, el fet de comportar-se com cal no ha de ser motiu d’agraïment, simplement és el què toca, oi? Però en aquests temps que vivim, quan en política tot s’hi val, pot ser que vagi errat en la meva manera d’entendre el que és correcte o no. Tot és qüestió d’honestedat.

A qui pretén enganyar? No tinc cap mena de dubte que manifestacions d’aquesta índole (no són noves) demostren el seu tarannà i el dels seus correligionaris; aquells que prediquen regeneració democràtica i no fan altra cosa que purgar les disidències internes alhora que s’alinean amb el PP empassant-se els casos de corrupció de manera vergonyosa i sense ruboritzar-se. C’s ja fa temps que “ensenya  la ceba i se li veu el llautó”, ja veurem quines sorpreses ens deparen els propers esdeveniments i quin “paper de l’auca” acaben interpretant.

24/8/2017