No som al mes d’abril, no és Sant Jordi, no hi ha roses ni llibres per a signar. Som al mes de desembre, Nadal, després Cap d’Any i Reis, avets, ponsèties, regals a dojo, pocs llibres, més aviat contes… No obstant, en temps de pau i germanor, les Memòries de l’Emèrit es posaran a la venda. Realitat o ficció?
El cas és però que ja ha començat la promoció… Veurem quantes vendes del “bestseller” es fan… Tanmateix, en aquest país no m’estranyaria que es batessin records, perquè el morbo està assegurat. I ja se sap el que interessa a un ampli sector de la ciutadania… És el mateix que passa a les audiències de determinats programes televisius. Quin país! Garrulàndia!
El dijous dia 4 de desembre -El món a RAC1- Jordi Basté va llegir-ne uns quants fragments i no sabria dir si la capacitat de versionar i predir del personatge em va sorprendre. En qualsevol cas, un visionari a temps passat no deixa de tenir el seu mèrit. Tot és qüestió de percepcions… Els monàrquics ho deuen tenir clar… Suposo.
Reflexionant sobre el que acabava d’escoltar, vaig imaginar-me com serien les memòries senceres si el tastet radiofònic ja prometia… Compendi d’experiències de tota mena en clau de “delicatessen” literària a tots els efectes com a mínim.
Davant l’avançament del variat i curiós argumentari, talment com acostuma a passar-me en moltes ocasions, em va venir al cap un fragment de La Passió d’Olesa de Montserrat.
Al procés civil de Jesús, Pilat li pregunta si es considera rei…
Pilat: Així doncs, ets rei?
Jesús: Sóc rei. Per això jo sóc nascut i aquí a la terra he vingut: per tal que imperi la Llei, la raó i la veritat; i qui en la veritat creu escolta la meva veu que mai no l’haurà enganyat.
Pilat: Tot el que dius és molt bell, per bé que molt intrincat… Però… què és la veritat?
Amb tots els meus respectes pels fets històrics i les sensibilitats de caràcter espiritual que comporten m’atreveixo a extrapolar, des d’una òptica totalment laica, algunes de les afirmacions de l’Emèrit esmentades per Jordi Basté a la seva lectura radiofònica…
“Sóc rei. Per això jo sóc nascut i aquí a la terra he vingut: per tal que imperi la Llei, la raó i la veritat; i qui en la veritat creu escolta la meva veu que mai no l’haurà enganyat.”
Algú pot dubtar encara fins on pot arribar el cinisme de l’Emèrit?
Pel que fa a la reflexió de Pilat sobre la veritat, la qüestió fonamental rau en el concepte de veritat que hom pugui tenir i, en aqueta matèria, ja se sap… En qualsevol cas, les Memòries, en un sentit o altre, segur que seran “memorables”.
Desembre de 2025