La “Antología del disparate” ha estat sempre el recull d’un buidat de respostes curioses extretes  de preguntes que s’han plantejat en exàmens de diferents nivells acadèmics. Enguany però, a banda de les possibles respostes incorrectes que es poden trobar en els exàmens de les més variades disciplines, podem fer un recopilatori de “bajanades” procedents no precisament de respostes d’exàmens. Heus ací uns quants exemples: “En España hay una “percepción exagerada de la corrupción”, “La fuga masiva de jóvenes se define como “movilidad exterior”, “Basta la buena voluntad para crear un mecanismo que permita la inmersión ingüística acorde al TC”, “Los escraches son nazismo puro y reflejan un espíritu totalitario y sectario”, “Hay quien quiere la dación de pago para comprar otro piso”, “Los votantes del PP son los únicos que pagan la hipoteca”, “El gobierno está preocupado por la creciente proliferación de sentimientos antipolíticos” … En el supòsit que l’actual gover tingui un mínim de sensibilitat envers els problemes reals de la ciutadania, és evident que ha d’estar preocupat, però ha d’admetre que aquest estat d’ànim deu ser conseqüència de la manca de nivell, de categoria humana i de competència que de forma permanent posen de manifest una colla de personatges que es dediquen a la política, que en molts casos ostenten càrrecs de responsabilitat i que ben segur, la seva ineptitud és un impediment per desenvolupar  qualsevol altra tasca fora d’aquest àmbit. El “disparate” més gran és l’ús que actualment es fa de la majoria absoluta.

17/4/2013