Estic fart de què em prenguin per imbecil, i com jo, penso que la majoria de la gent deuen sentir el mateix. Dia darrera dia es descobreix algun afer, els partits majoritaris estan coberts de “merda” i no passa absolutament res, ningú assumeix cap mena de responsabilitat, la paraula dimissió no existeix i per descomptat, els diners apropiats indegudament no es tornen ni es reclamen. Com a complement, s’ha de fer referència també a les actiuds xulesques i arrogants  que predominen. És ben bé allò de qui dia passa any empeny …  i a sobre més xulo que un vuit. Per si no n’hi hagués prou, apareixen declaracions com “hay una percepción exagerada de la corrupción” i “el gobierno está preocupado por la creciente proliferación de sentimientos antipolíticos”. No es tracta de percepció, es tracta de realitat i si proliferen els sentiments antipolítics deu ser per la manca de credibilitat, credibilitat que per cert, es guanya amb l’exemple i la praxis diària. És del tot inadmisible pretendre donar lliçons de transparència, ètica i honestedat quan el desvergonyiment i la falta de respecte envers l’electorat es tradueix en una salmòdia d’arguments que ja ningú es creu perquè malgrat tot, les persones encara tenen la possibilitat de pensar, de moment no és anticonstitucional ni va en contra de la llei. Però que s’han cregut aquesta colla de personatges que de la política n’han fet el seu ofici sense cap mena d’escrúpol? Si tinguéssin  la més mínima dignitat haurien de callar i plegar perquè sentir-los ofèn la intel·ligència, però sobretot haurien de deixar de tensar la corda perquè qualsevol dia es pot produir un esclat social de nefastes conseqüències. Arriba un moment en què la gent diu prou. Les eleccions es guanyen per servir, no per servir-se’n, per complir els compromisos electorals i per fer tot el possible en benefici de la ciutadania. Mentre hi hagi gent que busca menjar en els contenidors d’escombreries alhora que es concedeixen pensions desorbitades i altres prebendes per la simple condició d’ex … , aquesta banda de vividors no té cap mena d’autoritat per obrir la boca, alliçonar i exigir res. Pel què fa a les forces polítiques catalanes, les que realment volen una Catalunya moderna i democràtica, penso que ja és hora de posar-se d’acord, encara que només sigui per una vegada a la història, és el què el pais necessita.

24/3/2013