Jesús: Hipòcrites fariseus! Ai de vosaltres el dia que us vindran a parar els peus! Allà serà l’agonia! Guies cecs, sense esperit, guineus amb posat d’anyell, que si coleu un mosquit us empasseu un camell. Ai de vosaltres malvats que sou com les sepultures; pel defora emblanquinats i per dintre podridures! Ai de vosaltres que aneu fent net per fora del plat, però per dintre hi deixeu la immundícia i el pecat! Si sembreu l’odi i el fàstic per allà on aneu passant, com escapareu del càstig de Déu que us està mirant? Serpents, raça d’escurçons, si sou sols bons en extern, com escapareu del fons implacable de l’infern?Jo us dic que tal com obràreu, amb vosaltres es farà! Perquè sou gent corrompuda veuran les generacions la vostra raça perduda, sense pàtria, sense res …

Serveixi aquest text de La Passió d’Olesa de Montserrat per centrar-nos en el tema que ens ocupa i ens preocupa: la corrupció. És de suposar que els darrers esdeveniments, no solament corroboren allò que ja era evident, sinó que, a més, alerten sobre la putrefacció del partit sobre el qual es sustenta el “gobierno” d’un estat que se suposa de dret.

Perduda tota credibilitat i amb la justícia instrumentalitzada, és el moment de començar a pensar en recuperar la dignitat com a país. No és suficient jutjar i condemnar els corruptes, és primordial la devolució de tot el que han robat, bàsicament per reparar el mal que han fet a un sector de la població que està en situació de pobresa o misèria per culpa d’una gentusa que no ha tingut cap mena de mirament en enriquir-se a costa seva. També per normalitzar, en la mesura del possible, unes retallades, justificades a base d’argumentar manca de recursos.

Una altra qüestió que no es pot obviar, és la que fa referència a les dimissions. Dimitir és una pràctica que afavoreix la higiene del sistema democràtic i, com a conseqüència, el seu estat de salut. Quan hom no ha estat a l’altura de les seves responsabilitats, ja sigui per complicitat o per incompetència, és la sortida més digna i natural. No cal dir que, en les actuals circumstàncies, els cessaments són impensables perquè s’haurien de produir en cadena i seria molt delicat determinar per on començar.

Pel que fa a l’oposició, faria bé en aparcar les diferències de partit i començar a pensar en clau de país, perquè fins ara, malgrat les promeses electorals en aquesta matèria, no ha fet altra cosa que “mirar-se el melic”. La talla d’estadista la dóna el posicionament personal i les consegüents actuacions davant els grans reptes.

21/4/2017