A la dècada dels seixanta, com a conseqüència del declivi del western americà, va aparèixer una variant de producció, bàsicament italiana, anomenada “spaghetti western”. He de dir que, llevat d’algunes pel·lícules mítiques, la qualitat no era precisament una de les seves característiques, més aviat era just el contrari.

Moltes d’aquestes pel·lícules es van rodar a l’Estat espanyol, algunes d’elles, concretament a Esplugues, on es van construir uns decorats d’exteriors just al costat esquerra de la B-23 en sentit Barcelona. Gran quantitat d’actors, actrius i extres nacionals hi van participar, també estrangers i, excepcionalment, alguns “astres ” i “estrelles” del gènere vinguts a menys, provinents dels Estats Units.

És una llàstima que actualment, el western i, en especial el rebatejat com “spaghetti western” no estigui de moda, perquè “d’històries recents” per fer-ne guions cinematogràfics no en faltarien i de “personatges” tampoc. Concretament, la figura típica del ” cowboy dur de saloon del Far West”, que no feia altra cosa que provocar i amenaçar a qui se li posava per davant, podria assumir-la perfectament el president del PPC.

Per cert, ben segur que si hagués viscut en l’època daurada del gènere, el mateix John Ford, en persona, l’hauria contractat sense necessitat de passar per cap casting, perquè de qualitats artístiques per encarnar papers de “secundari dur” no n’hi falten.

1/5/2017

Publicada a El Periódico amb el títol “Spaghetti western” amb denominació  d’origen PPC el 3/5/2017