A la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats, el senyor Daniel de Alfonso, amb actitud de “perdonavides”, entre moltes altres coses, va tenir la barra de dir: “Estoy teniendo mucha paciencia …”

Particularment, jo també estic tenint molta paciència i, com jo, la majoria de la ciutadania; de fet és molt possibe, i no seria d’estranyar, que la paciència es comenci a esgotar, perquè es pot ser pacient fins a un cert límit. En qualsevol cas, per posar alguns exemples, se m’està acabant la paciència amb: els xorissos amb corbata, els defraudadors, els corruptes, els polítics ineptes i incompetents, els mentiders, els conspiradors de via estreta, la impunitat …

Al mateix escenari, el senyor Jorge Fernández Díaz, crispat i a la defensiva, es mostrava ofès i es presentava com a víctima, negant tota evidència. Víctima de què? En tot cas, víctima dels seus propis actes.

Per a més inri, la pacient ciutadania, vam tenir l’oportunitat d’assistir a una demostració de desvergonyiment, de prepotència, d’arrogància, de petulància, de menyspreu …

Les respostes i argumentacions aportades per part dels dos compareixents, a banda d’un estil impropi, no han fet altra cosa que posar en evidència allò que ja és conegut i que no té res a veure ni amb la democràcia ni amb un estat de dret.

6/4/2017

Publicada al diari ARA amb el títol “Sobre la paciència i el victimisme” el 8/4/2017 i a El Punt Avui amb el títol “La paciència i el victimisme” el 9/4/2017