Satanàs: Doncs, ets un desagraït, perquè avui venia amb molt bones intencions.

Lluquet: Tu, bones intencions?

Satanàs: Sí; el teu coratge m’encanta i m’admira; tu ets un home, un veritable home […] I és una llàstima que amb les teves condicions i qualitats, et resignis a ésser un senzill rabadà, quan, si m’escoltessis a mi, series el més poderós de tots els homes […] Si em creguessis […] El món fóra teu […] Tu tens la simpatia de tots els pastors […] Solament et caldria donar-los a entendre que tot això que es diu són falòrnies […] Que no cal que l’esperin.

Lluquet: I tot això, quan val?

Satanàs: Sols hauries de fer el que jo et digués …

Lluquet: Ves, ves-te’n d’aquí, mal esperit! Les teves promeses no em seduiran, no ho esperis.

Satanàs: No acceptes? Ho refuses? Doncs, si no vols de grat, per força!

Lluquet: M’amenaces?

Satanàs: Ara ho vas a veure. Aquí, Llucifer! Aquí fúries de l’infern!

Sentir les promeses del Presidente del Gobierno m’ha recordat aquesta escena dels Pastorets de Josep Mª Folch i Torres, en la qual, Satanàs prova de temptar a en Lluquet. Extrapolant la situació, imagino que no cal dir qui és en Lluquet i qui és Satanàs.

Amb independència de les quantitats publicitades i dels terminis anunciats, considero que la qüestió de fons és la manca absoluta de credibilitat, credibilitat perduda no ara, sinó des de ja fa molt temps. De fet, el discurs en aquest sentit ha estat una presa de pèl constant a la ciutadania en les últimes dècades. Socialistes i populars han incomplert els seus compromisos sistemàticament alhora que han presentat Catalunya com una societat mercantilista i insolidària que, a més, pretén tenir privilegis.

És per això que en Lluquet diu: Ves, ves-te’n d’aquí, mal esperit! Les teves promeses no em seduiran, no ho esperis.

29/3/2017

Publicada a El Periódico amb el títol “Versió política del diàleg entre Lluquet i Satanàs a Els Pastorets” l’1/4/2017