En qualsevol àmbit i en qualsevol situació, a falta d’arguments, què es fa? molt senzill, amenaçar. Passa a la família, a l’escola, a la feina … Quan l’autoritat moral (què deu ser això?) brilla per la seva absència i s’han perdut els papers, amenaçar, amenaçar i amenaçar és el recurs fàcil.

Entrar en aquesta dinàmica posa de manifest el nivell d’aquells que opten per aquesta via, la seva incapacitat i la seva incompetència; i el que és pitxor, la seva ceguesa davant la realitat.

Ara resulta que si aplicar l’article 155 no fos suficient, es podria aplicar l’estat d’excepció. I si aplicar l’estat d’excepció tampoc fos suficient? En aquest cas, què es faria?

Al segle XXI em costa imaginar escenaris d’aquesta índole en un entorn civilitzat. De totes maneres, en aquest país sembla que tot és possible, tot menys actuar amb la racionalitat que requereix la situació a la qual s’ha arribat.

Se suposa que no estem a la Prehistòria, ni a l’Edat Antiga, ni a l’Edat Mitjana, ni a l’Edat Moderna, ni a l’Edat Contemporània; estem davant d’una època de canvis substancials que possiblement marquin l’inici d’una nova Edat. En qualsevol cas, però, és evident que determinats sectors enyoren la “Santa Inquisició”.

10/3/2017

Publicada a El Periódico el 19/3/2017