Reflexions sobre la sentència del 9 N

“Pilat: Veieu que l’heu acusat d’una manera resolta com un home que ha excitat tot el poble a la revolta, i sense esperar disculpa l’he interrogat, com sabeu, i en ell no he trobat cap culpa d’aquelles que l’acuseu […] Per tant, el castigaré per donar-vos compliment, i després el deixaré que marxi ben lliurement.

Caifàs: Aques home és un malvat, un ésser blasfem i abjecte! […] Destrueix la nostra llei amb les seves teories!

Pilat: Jo tinc el convenciment que aquest home és innocent de tot el que l’acuseu […] Que suri la lleialtat damunt dels baixos instints, perquè jo, savis rabins, el deixaré en llibertat!

Anàs: Si el salves no tens amor al teu Cèsar ni a la Llei […] va contra l’emperador.”

Proposo aquest fragment de La Passió d’Olesa de Montserrat amb l’objectiu de promoure la reflexió sobre el judici pel 9 N i la posterior sentència, en especial pel que fa a Artur Mas. No tinc cap mena de dubte que, al marge dels aspectes religiosos, es pot establir perfectament un paral·lelisme històric.

Pel que fa al cinisme que desprenen les declaracions dels “guardians de la llei”, simplement recordar les actituds i els comportaments dels fariseus (grup de classe mitjana que creia en la reinterpretació constant de la llei mosaica com a codi viu) i dels saduceus (grup aristocràtic de sacerdots, levites, rics propietaris, cortesans i comerciants que interpretàven literalment la llei mosaica i rebutjàven tot allò que no hi figurés).

13/3/2017

Publicada a El Punt Avui i a El Periódico amb el títol “La Passió i la sentència del 9 N” el 15/3/2017