Estic fart de què em prenguin per imbècil, i com jo, penso que la majoria de la gent. Dia darrera dia es decobreix algun afer, no passa absolutament res i per si fos poc encara haig de sentir declaracions com “hay una percepción exagerada de la corrupción” i “el gobierno esá preocupado por la creciente proliferación de sentimientos antipolíticos”. No es tracta de percepció, es tracta de realitat i si proliferen els sentiments antipolítics deu ser per la manca total de credibilitat, credibilitat que per cert, es guanya amb l’exemple i amb la praxis diària. És del tot inadmisible pretendre donar lliçons de transparència, ètica i honestedat quan el desvergonyiment i la manca de respecte envers l’electorat comporta una salmòdia d’arguments que ja ningú es creu perquè malgrat tot, les persones encara tenen la possibilitat de pensar, de moment no és anticonstitucional ni va en contra de la llei. Però què s’han cregut aquesta colla de personatges que de la política n’han fet el seu ofici sense cap mena d’escrúpol? Si tinguéssin la més mínima dignitat haurien de callar perquè sentir-los ofèn la intel·ligència. Haurien de deixar de tensar la corda perquè un dia es pot produir un esclat social de nefastes conseqüències. Les eleccions es guanyen per servir, no per servir-se’n, per complir els compromisos electorals i per fer tot el possible en benefici de la ciutadania. Mentre hi hagi gent que busca menjar en els contenidors d’escombreries aquesta banda de vividors no tenen cap mena d’autoritat moral per obrir la boca ni alliçonar.

 19/3/2013