Des d’un temps ençà, en el panorama polític espanyol i català, estan aflorant una colla de casos i personatges que amb la Constitució com escut, amb arguments pseudopatriòtics i en ocasions surrealistes, manifesten per activa i per passiva fins a la saturació, la seva voluntat de salvaguardar l’Estat de Dret per damunt de tot i de fer complir les lleis. Corrupció creixent, espionatge de “còmic”, denúncies i contradenúncies, demandes, intromissions en l’àmbit del poder judicial, informacions tendencioses no contrastades, amenaces, difamacions i un llarg etc. conformen l’actualitat i el dia a dia d’un estat europeu que s’autoqualifica de democràtic. Personalment, la meva percepció em fa pensar que únicament es pretén mantenir un sistema en benefici propi per tal de perpetuar-se en una situació de privilegi i de total impunitat a costa de la ciutadania. El parasitisme, polític en aquest cas, constitueix un “modus vivendi” amb despreci total per l’electorat, capaç de generar la més variada gamma de maniobres de distracció amb un únic objectiu: aprofitar-se d’allò que vàren inventar els grecs i que en diem democràcia.

8/3/2013

Publicada a La Vanguardia el 8/3/2013