La irrupció del Pokémon Go hauria de ser motiu de reflexió pel que fa a les aportacions de les noves tecnologies. En absolut es tracta de qüestionar les seves possibilitats en tots els àmbits, però si d’analitzar l’ús que se’n fa i les potencials conseqüències.

No es pot considerar normal i justificar la dependència creada al voltant del món digital amb el pretext d’estar informat de forma permanent, amb la possibilitat de jugar indefinidament, de comunicar-se de forma contínua i desmesurada, de tenir l’oportunitat de publicitar els aconteixements més trivials … Què se n’està fent de drets tan preuats com la intimitat i la privacitat?

No tinc cap mena de dubte que estem davant d’un fenòmen d’alienació col·lectiva i d’abducció controlada amb no se sap ben bé quina finalitat. O tal vegada sí. En qualsevol cas, en llenguatge col·loquial, es pot dir que la massificació d’una suposada normalitat tendeix a unes conductes pròpies del “borreguisme”.

L’exercici de la llibertat individual mitjançant les bones pràctiques, la mesura i el sentit de responsabilitat, es posa en qüestió quan hom pot obsevar una fenomenologia preocupant i cada vegada més arrelada que es sustenta en la falta de criteri personal.

18/7/2016

 Publicada a El Periódico amb el títol “Pokémon Go: cada cop més a prop del borreguisme” el 21/7/2016 i al diari ARA el 6/8/2016