“Aquests són els meus principis però si no li agraden en tinc d’altres” (Groucho Marx, 1890 – 1977)

En la constitució de la Mesa del Congreso de los Diputados s’ha pogut veure un espectacle que m’ha fet pensar en la coneguda frase de Groucho Marx. No és cap novetat dir que en política tot és possible i, de fet, cada dia que passa és més evident. L’incompliment dels programes electorals, la utilització dels vots aconseguits per interessos de partit, el desvergonyiment, la falta d’ètica i la renúncia a la dignitat personal, fan que, cada dia més, la desafecció per la política i tot el que l’envolta sigui més manifesta.

Hom arriba a la conclusió que el país, qualsevol país, és el gran pretext per continuar vivint (amb un cost injustificable) a expenses d’una ciutadania cada vegada més desencantada i més tipa d’una realitat que per més que es parli de nova manera de fer política, no és altra cosa que més del mateix disfressat amb retòrica basada en la perversió del llenguatge.

Si un bon dia s’arriba a regenerar la política, cosa que dubto, tal vegada el Groucho Marx de torn dirà: “Aquests són els meus principis però si no li agraden ho sento, no els canvio”

20/7/2016

Publicada a El Periódico amb el títol ” Mesa del Congreso: Groucho Marx i la política espanyola ” el 22/7/2016 i al diari ARA amb el títol “Els principis de Groucho” el 30/7/2016