Hi havia una vegada un país que tenia una ciutat molt bonica i adequada per fer-hi un rodatge cinematogràfic. La productora es va assabentar que els jubilats d’aquella ciutat eren actors de primer nivell, per la qual cosa els van incorporar al repartiment, i els hi van signar uns contractes milionaris. Davant la magnitud del frau fiscal que això suposava, Hisenda no va trigar en posar en marxa la seva maquinària per tal d’emprendre les accions legals pertinents.

Unes setmanes després, en el mateix país, es va fer pública la llista d’uns quants morosos que tenien pendents petits deutes amb Hisenda. Com que la quantitat era minsa no se li va donar gaire importància i, a banda de la publicació, es va decidir que no pagava la pena fer cap mena d’actuació. El cas no era comparable en absolut al dels jubilats. On s’és vist!

D’aquesta manera, tots els súbdits d’aquell país van poder dormir tranquils amb la certesa que la llei era igual per a tothom i que només els grans defraudadors són perseguits i obligats a cumplir amb les seves obligacions fiscals.

23/12/2015