Ara va de proporcionalitat

El senyor Presidente del Gobierno (en funciones), en les seves brillants i comptades dissertacions en directe, acostumava i acostuma, de forma recurrent, a utilitzar l’expressió “con meridiana claridad” o “con claridad meridiana”, que pel cas és el mateix (ben segur que coneix la propietat commutativa de les operacions directes) per tal de deixar constància de l’evidència i simplcitat de qualsevol dels seus assenyats raonaments. No hi havia ni hi ha discurs en el qual no es refereixi al “meridià” i el relacioni amb la “claror”. És curiosa la correspondència que hi estableix, perquè per la mateixa “regla de tres”, podria utilitzat l’expressió: “con paralela claridad” o “con claridad paralela”. En qualsevol cas, la referència al sistema de coordenades cartesianes és evident i si com se sap, els meriadians i els paral·les permeten la localització d’un punt sobre l’esfera terrestre, és molt possible que el senyor Presidente del Gobierno (en funcions), no faci altra cosa que posar de manifest la seva desorientació i per extensió, la seva incapacitat pel que fa a situar-se. Per tant, es pot arribar a la conclusió que malgrat els seus recursos de caire geogràfic, no sap on és ni com es pot orientar en la direcció correcta.

Al marge d’aquestes qüestions pròpies de la Geografia, hom pot constatar que d’un temps ençà, el senyor Presidente del Gobierno (en funciones) i altres imitadors del seu cercle mediàtic, utilitzen una nova expressió, expressió naturalment adaptada al servei del discurs de torn. Es tracta de parlar de “proporcionalidad” (concepte matemàtic que estableix relacions entre magnituds). I és en aquest punt quan se’m planteja un dubte … Des de la meva ignorància, voldria saber, si la proporcionalitat esmentada és simple o composta i si és directa o inversa. També el sistema de càlcul emprat en el cas d’aplicar les mesures anunciades: reducció a la unitat o mètode de proporcions? En qualsevol cas, és obvi que el llenguatge matemàtic i els mètodes de càlcul són objectius, la qual cosa facilita qualsevol tipus d’interpretació.

Al pas que anem no em sorprendria que a curt termini, Pitàgores debutés a l’escena política i es fes una adaptació del “Teorema del cateto” per tal justificar alguna de les infinites bajanades que es pretenen qualificar d’arguments.

I si amb la Geografia i les Matemàtiques no n’hi ha prou, cap problema. El ventall de possibilitats és ampli, els ideòlegs i els estrategs sempre trobaran alguna disciplina acadèmica susceptible de ser adaptada.

Octubre de 2015