Atès que tot sembla indicar que, a diferència de bona part de la ciutadania, l’independentisme “polític” ha perdut el nord, se m’ha acudit que l’escena del Bosc tenebrós d’Els Pastorets podria representar perfectament una metàfora de la situació en la qual estem immersos…

Rovelló: Ai quina por que tinc! Jo vull tornar a casa!

Lluquet: No siguis tan rondinaire, home. Bé prou que el trobarem, el camí, si Déu ho vol.

Rovelló: Ai, quin bosc tan tenebrós… Jo tinc por. Ai, veus? El llop, el llop!

Lluquet: No, home, no. Tot el que és més una sargantana.

Rovelló: Sí, fes-hi broma. Jo estic que d’aquí no en sortirem mai més. Ni mai que t’hagués cregut. Que encara seria a la masia a la vora del foc.

Lluquet: I dormint com una marmota, oi?

Rovelló: Més valdria; mentre que ara, per la teva tafaneria, ves com ens hem de veure, aquí, perduts en el bosc, sense saber on anirem ni com en sortirem.

La qüestió rau en la capacitat, o millor dit, en la voluntat política de recuperar l’únic camí possible… I tots sabem quin és, oi?

Sant Miquel: Les petjades dels meus peus us duran pel camí bo.

Metafòricament parlant, no fos cas que…

22/10/2022