Si hom considera la pobresa expressiva, així com les quotes de perversió del llenguatge a les quals s’ha arribat, és molt possible que la paraula fal·lera no resulti ser precisament familiar; obsessió probablement sí.

Sens dubte que el president Carles Puigdemont és el símbol d’una fal·lera. Pel que representa i pels seus actes, s’ha convertit en una obsessió, en un objectiu a neutralitzar com sigui i, a ser possible, exterminar. En conseqüència, per tal d’aconseguir-ho tot s’hi val… Tanmateix, res ha reeixit; ans al contrari, fracàs i ridícul estrepitós a cada intent. Avortades totes les escomeses, queda per provar la traïció, tot es qüestió de trobar un judes, i en política, ja se sap… Lamentablement, de venuts al millor postor no en falten. Alerta doncs i en guàrdia, President!

Fariseu (1): De les coses més estranyes amb traça s’ha escorregut. No han valgut paranys ni manyes. Aquest home ens ha vençut […] Anàs: I no heu trobat cap manera d’agafar-lo amb quietud? Fariseu (1): Impossible. Al seu darrera sempre hi va una multitud […] Anàs: I no pot desaparèixer sense que en tinguin esment? Si ha sabut vèncer l’argúcia de la vostra intenció, cal que obrem amb més astúcia i, si cal, amb traïció […] Caifàs: En tot això estic conforme, més cal fer la prensió. Fariseu (2): Jo us vinc a donar la forma, potser la solució […] Judes: Sé que teniu la fal·lera d’agafar-lo i no podeu; si jo trobo la manera, digueu-me: què em donareu? (La Passió d’Olesa de Montserrat).

3/10/2021

Publicada a EL PUNT AVUI el 5/10/2021