“Mentecatos & Mentecatas” carpetovetònics

Pertanyo a la generació que va gaudir amb les aventures setmanals del “Capitán Trueno. Del vocabulari emprat per ell i els seus inseparables Crispín i Goliath, recordo que em feia molta gràcia la paraula mentecato, amb la qual, Víctor Mora -el guionista- feia referència a tot un ampli ventall de personatges estrafolaris: “reyezuelos”, “tiranos”, “caciques”, “nobles (innobles)”, “jefecillos”, “hechiceros” … malvats i malvades de tota mena que apareixien cada set dies.

Si es defineix un mentecato-a com la persona de poc o nul judici, és innegable que en els temps que corren, els mentecatos i les mentecatas que copen l’ecosistema polític superen amb escreix els i les que Víctor Mora va crear per a les seves historietes.

S’ha de dir que una de les seves característiques inherents rau en l’ostentació que fan de la seva condició, normalment patètica, però que és causa suficient d’adhesió indestructible per a la mentecateria que els hi fa de claca, ramat sense el qual no haurien sortit de l’anonimat que els hi pertocaria per mèrits propis.

El cap de setmana passat, a la convenció organitzada pel PP  a la ciutat que va veure néixer Vicent Blasco Ibáñez, amb els “tendidos de la plaza de toros” a vessar, vam tenir l’oportunitat de poder admirar en tota la seva dimensió el màxim exponent del prototip de mentecato carpetovetònic, la categoria del qual, va quedar explicitada en base a un discurs fastigós, tòxic, indigne i inadmissible per a qualsevol país que cregui realment en els drets i les llibertats propis de la democràcia.

6/10/2021

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Mentecatos i Mentecatas carpetovetònics a la plaça de toros de València” el 10/10/2021